Serrapigota

HISTORIA

Els orígens d'aquest mas es remunten al segle XII, i ja des d'origen fou una propietat vinculada als senyors del Castell de Lillet, situat a poca distància d'aquesta casa.

La primera referència la trobem en un document de 1154, és un document de donació de "Raimundus Fulconi de Baladed et conuix mea Dña. Ermessendis et filius noster Guilelmus et uxori eius Dña. Berenguera" a "Ermessendis et ad filium tuum Guilelmus de Lilied et ad uxor tua Valença" del "mansum de Serrapigota" en feu; de fet el donataris el tenien en feu per Pere de Lillet. En un inventari del 1331 d'una casa de la Pobla inclòs en un testament, s'hi cita "Iacobi Serra Pigota".

No hem trobat cap altra notícia coneguda ja fins a un cadastre de 1735 (el document és una còpia de 1847), a la nota 214 s'esmenta "Casa del Comú de la Vila dita Serra Pigota, consisteix en dos aposentos, afronta de totes parts ab terras del dit duenyo. És de la tercera qualitat". Al 1856, en el llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra", on apareix la casa de Serrapigota com a propietat del Comú de la Vila. Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del 1884, surt el nom de Serrapigota en el llistat de les cases que han de pagar la part de "consumos y cereales" dels habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet.

DESCRIPCIÓ

La masia de Serrapigota estava emplaçada a la part alta de la vessant est de la serra del mateix nom, al fons de la vall circula el Torrent del Junyent que vessa les aigües a l'Arija, just per sota del monestir. Al davant s'hi aixequen les costes dels emprius de la Pineda. Tot i estar en un lloc costerut, el punt on està emplaçada és on es suavitza la pendent permeten un millor conreu de les terres.

Actualment no es veuen restes pròpiament de la casa, al seu lloc s'hi aixeca un petit cobert de blocs de formigó gens adequat amb el lloc i que desvirtua l'entorn; podria ésser que el basament fos part de l'antiga casa o almenys el material reaprofitat. El que si que podem veure és el paller, queda situat al costat est d'aquell cobert.

És un edifici no gaire gran, de planta rectangular i coberta a un vessant, desaiguant al sud; consta de planta baixa i un altell a la part posterior que permet aprofitar la major alçada de la coberta d'aquest costat, i així resguardar la palla alçada del terra i per tant de la humitat. A uns metres hi ha un altre cobert, també adaptació recent.

Any 1988.