HISTORIA
La primera menció documental del lloc
de Vallfogona és de l'any 985, en l'acta de consagració de Sant
Cristòfol de Vallfogona pel bisbe Sal·la de la Seu d'Urgell, a
petició del comte Oliba, la seva muller Ermengarda i els habitants
del lloc de Vallfogona. A més de Sant Cristòfol, l'església també
estava dedicada a Santa Susanna i Sant Nazari, i s'hi establí una
sagrera i un cementiri, a més de la confirmació dels béns presents
i dels que pogués tenir en un futur.
En un document del 1100 apareix entre
molts dels firmans un tal "Guifredell de Valfogona". Al
llarg del segle XIII i XIV apareix el nom Vallfogona en diversos
documents, en són un exemple els següents. En un document de 1288
trobem a Raimundo de Vallfogona, actuant com a mestre torner, és un
contracte d'aprenent de tallador i bruscaire de P. de Noguera, i on
s'estableix el pacte entre ambdós. L'any següent, el 1289 "G.
de Vallefecunda, tornerius" es compromet a donar feina de
bruscaire per cert temps a Bartomeu de Noguera, també torner, en el
document s'especifiquen els diners a pagar per la feina i la pena per
incompliment.
El 1354 trobem un contracte en que
home, dona i fills es comprometen a estar durant dos anys al mas
Serra de Vallfogona, tot i que es reservava quinze dies l'any per
poder marxar fora la jurisdicció de Mataplana per tal d'atendre els
seus negocis. No podem saber si aquest mas es refereix al que tractem
o a un altre, però si més no és una constatació de residents a la
parroquia de Vallfogona en aquest periode.
Al "Llibre de notas de la pnt.
Vila de la Pobla" conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de
Lillet que inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que
fa referències fins al 1429), hi consta un llistat de notes amb
l'encapçalament "Los Actes de la Vila en son poder al arxiu los
en pergamí son los següents", i dins d'aquesta mena
d'inventari hi ha la següent referència: "Lo acte de venda de
la Heretat de Vallfogona a favor del comu de la Pobla era en poder de
Esteve Casas Notari de Baga als 23 desembre 1666 y ara en poder de
Domingo Soldevila y de Amoros Notari en dita Vila de Bagà".
La casa de Vallfogona també apareix
al llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito"
del 1856 i a les actes dels plens del 1884 on es tracta del cobrament
de la part de"consumos y cereales" dels habitants de
l'extraradi.
DESCRIPCIÓ
Masia de planta rectangular formada per
planta baixa, planta pis i golfes, presenta coberta a dos vessants
amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a
migdia. Està construïda amb parament bastant regular, de carreus
força grans, només desbastats i amb gran quantitat de teulís entre
les pedres, les cantoneres són grans i ben tallades.
L'edifici està situat en un lloc amb
pendent, fet que li permet tenir accés des de l'exterior tant a la
planta baixa com a la primera. En conjunt les obertures són
senzilles, algunes amb llindes de fusta, i a la porta principal amb
un arc de descàrrega en sardinell per sobre la llinda; al seu costat
hi ha una obertura en arc, avui reconvertida en una de senzilla de
mides menors.
Actualment, la casa té la coberta nova
i l'interior ha estat sanejat per tal d'evitar esfondraments i
perills, hi queden algunes bigues de fusta. Es conserva, tot i que en
mal estat, el terra de fusta de l'angle nord-oest, el lloc on deuria
haver-hi la gran sala, encara s'hi pot veure els fogons amb la
cendrera, part del foc a terra -on sembla que també hi havia el forn
de pa- i s'identifica el lloc de la pica, i les escales per pujar a
l'últim pis.
En l'estructura de la casa, formada
per dues crugies paral·leles, es diferencia el cos que hi ha a la
banda nord-oest, que podria correspondre a la part més antiga de
l'edifici. A l'exterior hi ha restes de coberts adossats al mur est i
del paller al davant de la casa, definint l'era enmig.
Vista des del Coll de la Seba.
Any 1988.
A pocs metres al sud hi ha la font, al peu de la pista.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deixa el teu comentari