HISTORIA
A la documentació Puig-Castellar,
consta dins la parròquia de Santa Maria de Lillet, i apareix
sobretot com a referències a un lloc, dins del qual hi devia haver
vàries cases; aquest indret es trobava sota domini directe de Sant
Jaume de Frontanyà, així hi consta almenys entre principis del
segle XIV i fins a finals del XVI.
La primera notícia la trobem a finals
del segle XII, en el document d'últimes voluntats de Ponç de
Lillet, on fa deixa a Santa Maria de Lillet de totes les dècimes que
té a "Podio Castellano". El 1314 consta la venda d'un mas
situat al lloc de Puig.Castellar de la parròquia de Lillet, feta per
Guillem, fill de Pere de Serrat de Casadessús de Puig-Castellar, a
"Ramon deç Feu de Caselles", sota domini de Sant Jaume de
Frontanyà.
A finals del segle XIV trobem a Ramon
Puyol de Puig-Castellar actuant com a procurador de la caritat de la
parròquia de Lillet; el 1381 en la venda d'un cens i el 1388, com
una de les moltes persones que van sol·licitar al bisbe de la Seu
d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava
l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els
seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on
inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni.
També de finals del segle XIV es
documenten controvèrsies entre els homes de Puig-Castellar i els de
Vilaseca. El 1464 trobem un tal Antoni Olm, de "Podiocastellano"
que arrenda a Petrus Soriguera, el seu mas dit Soriguera situat dins
la parròquia de Santa Cecília.
Posteriorment, de finals del segle XVI
data un document d'addició de preu feta per la venda a carta de
gràcia del mas Oms de Puig-Castellar, de la parròquia de Lillet i
en directe domini del prior de Sant Jaume de Frontanyà. Al fogatge
de 1553 consten com habitants de la Pobla Joan Serrat i Franci Comes
ambdós de Puigcastellar.
El 1604 trobem la referència al
torrent que davalla de Puig-Castellar, com a delimitació en
l'establiment d'una vinya feta per Antoni Pons Morull. Ja en
cronologies més tardanes, la casa de Puig-Castellar s'esmenta en el
llistat de masies del llibre "Registro de las casas de campo de
cada distrito y los aforados de guerra" de 1856. També consta
el 1884, en la relació de cases de l'extraradi de la Pobla de Lillet
que han de pagar la taxa referent a "consumos y cereales".
DESCRIPCIÓ
Masia de planta rectangular, consta de
planta baixa, planta pis i golfes, està coberta a dos vessants amb
el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia. Està
construïda amb un paredat format per pedres irregulars i algun
carreu tant sols desbastat, i cantoneres allargades i rectangulars
força ben tallades. El conjunt de les obertures són senzilles, la
majoria amb llinda de fusta i algunes per sobre arc de descàrrega de
pedres allargades, dues de les qual per l'interior tenen festejador;
la porta principal està feta amb muntants de carreus desbastats i
per llinda una gran biga de fusta.
La casa mostra dues fases
constructives, l'estructura de planta rectangular principal amb una
ampliació afegida a la part posterior (mur nord). De fet aquesta
part posterior, està bastida sobre el marge on s'adossa la casa, fet
que determina que tingui un nivell menys, així el primer nivell es
correspon amb la planta primera de l'estructura principal de la casa.
L'interior es troba més o menys buidat, tant sols hi ha un gran
pilar central que sustenta el carener i algunes jàsseres mantingudes
com a punts de reforç de l'estructura.
La planta baixa, com és habitual, era
destinada al bestiar, encara si conserva una menjadora adossada a
tota la llargada del mur nord. A la planta primera hi devia haver la
gran sala a la meitat de llevant, ja que hi podem veure la traça de
la xemeneia de la llar de foc i la pica de pedra amb les posts. La
part posterior està compartimentada en dues estances, destaca la del
costat oest on trobem el forn de pa amb cos exterior adossat i amb la
boca formada per quatre grans carreus ben tallats que l'emmarquen;
també en aquesta dependència, hi ha soterrada una cisterna amb una
obertura per poder treure'n l'aigua.
A l'exterior hi ha restes dels pilars
d'una pallissa adossada al costat est i amb l'era al davant, i a
sota, les restes d'una altra gran construcció destinada també a
magatzem i al bestiar, avui enrunada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deixa el teu comentari