Es tracta d'un pont de pedra que
travessa el riu Llobregat, prop de l'aiguabarreig de l'Arija amb
aquest, i uns metres allunyat aigües amunt del Pont Vell.
És un pont d'un sol ull, conformat per
un arc rebaixat bastit amb grans dovelles ben tallades i picades, que
contrasten amb la resta del parament construït amb un paredat de
pedres irregulars tant pel que fa a les mides com a la forma.
La pedra emprada a les dovelles també
es diferencia de la resta del mur per estar fet amb un material de
tonalitat molt clara.
Les baranes mostren un paredat format
per pedres més petites respecte la resta del mur, estan coronades
per carreus rectangulars i allargats col·locats a plec de llibre,
les baranes conflueixen al centre en angle agut.
El paviment defineix un pas del tipus
esquena d'ase conformant un angle agut com a la barana, presenta
pendent moderada cap a cada costat. Pel costat est, el pont comunica
directament amb el c/ Furrioles d'Abaix, i per tant, amb la part
baixa del barri de les Coromines, i pel costat de ponent, actualment
amb la carretera, just en el punt on, a l'altra banda del vial,
s'inicia el carrer Porxos i el nucli antic.
No es coneixen notícies directes sobre
aquest pont. Les tipologia constructiva respon a cronologies
modernes, de fet algunes fonts bibliogràfiques el situen al segle
XVII o XVIII; període de creixement i expansió de la vila cap al
sector sud i est, de fet ja a finals del segle XVI es va construir a
aquesta zona l'església del Roser, moment que ja hi devia existir un
primer nucli de població, serà però a partir del 1740, amb la
construcció del modern barri de les Coromines, quan aquesta àrea
sud, i per extensió el conjunt de la vila, viurà un gran impuls
demogràfic i urbanitzador. Moment en que la utilitat d'aquest pont
es degué incrementar com a via de connexió del nou barri de Les
Coromines amb el nucli antic (junt amb el pont vell que també
connecta aquests dos barris, però que és de construcció molt
anterior al dit barri de Les Coromines). En el viatge que realitza
Francisco de Zamora al 1787 ja consten a la Pobla de Lillet, quatre
ponts sobre el riu Llobregat, un de dos ulls i els altres d'un.
El nom de "la Petita" li ve
donat perquè en un edifici del seu extrem hi vivia una familia (al
pis de dalt) anomenada de Ca la Petita.
A l'esquerra,es veu l'antic transformador de la llum a l'hort de Cal Estallador i el nou a la Plaça del Capdevall. Anys 20.
Any 1972.
Any 1975.
Any 1978.
Anys 70.
Any 1982.
El Pont de la Petita. A l'esquerra hi veiem a la Dora, l'Antonia Punzano i el Pep Pericas, d'esquena. Any 1982.
Any 1997.
Any 2007.
Any 2012.
Any 2017.
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deixa el teu comentari