El Pont Vell es troba situat al nucli
urbà de la Pobla, sobre el riu Llobregat.
Es tracta d'un pont de pedra d'un sol
arc que antigament havia estat una construcció més gran.
De dimensions considerables, està
format per un arc apuntat que reposa sobre dos pilars quadrangulars.
La morfologia de l'arc i la barana denoten que es tracta d'una
construcció gòtica, tot i que la diferència de diversos paraments
permeten un estudi de les diverses fases constructives.
Els pilars del pont presenten a la base
un aparell de carreus escairats i ben treballats, característics de
l'època romana.
El pilar de sud, construït amb carreus
de petites dimensions, reposa directament sobre la roca natural,
mentre que el de la banda nord, fet amb carreus més grans, queda
parcialment ocult sota terres d'aportació moderna.
La resta dels pilars i la volta
pròpiament dita presenten un aparell poc acurat, de pedres ben
alineades i escairades a la volta i de reble a les baranes.
El paviment és de còdols, amb
pendent cap ambdues bandes, més pronunciat pel costat nord, tot i
que és gradual gràcies a una sèrie de graons fets amb pedres més
grans.
Aquest costat de tramuntana desemboca
en una escala (que forma angle amb el pont) que permet l'accés des
del nivell de la carretera actual; aquesta és una actuació de la
primera dècada del segle XX.
En canvi, el costat de migdia connecta
directament amb el nivell del carrer Primer Regatell (situat a una
cota superior respecte la carretera).
Observacions: Els anys 1984-1985 la
Diputació de Barcelona va realitzar-ne la restauració, i una
intervenció arqueològica. Segons els resultats de l'excavació
arqueològica el pont era de majors dimensions a les que veiem avui
dia i constava d'almenys dos ulls.
Aquest fet va ser utilitzat per Lídia
Guillén en un estudi en el qual va elaborar una possibilitat de
creixement urbanístic de la vila de La Pobla de Lillet, i en el qual
treballa amb la hipòtesis de que el pont encara hagués pogut tenir
un major dimensionat, i ésser de tres ulls.
La construcció del Pont Vell de La
Pobla de Lillet està en estreta relació amb les vies de comunicació
medievals - i probablement més antigues- de l'Alt Berguedà, donat
l'enclavament estratègic de La Pobla.
Sembla que el Pont podria tenir
l'origen en època romana degut a la situació estratègica de
l'element, situat en una cruïlla de camins entre el Llobregat i el
Ter ( vies naturals de penetració), i des d'on parteixen diverses
vies de comunicació antigues.
Diversos elements semblen indicar
aquest origen antic, tot i que els materials estudiats durant
l'excavació arqueològica no van permetre confirmar aquesta
hipòtesi.
Mentre que, en origen, el nucli de
població de la Pobla es trobava proper al castell de Lillet i al
monestir de Sta. Maria, a finals del segle XIII es fundà l'actual
nucli de La Pobla de Lillet, fet que devia contribuir a augmentar la
utilització del pont.
És probable que posteriorment es
reconstruís o bé es restaurés, com es desprèn d'un document de
1.339 on consten obres a un pont de la Pobla; es creu que en aquesta
fase constructiva probablement es va refer el pont tot actuant sobre
els pilars que es conservaven del pont més antic.
En aquest període sembla però, que el
pont devia tenir dos ulls. També en altres documents de mitjans del
segle XIV es parla de deixes testamentàries i donacions a favor de
les obres d'un pont a la població.
A finals del segle XVIII o principis
del XIX trobem una tercera fase constructiva, a la que pertany la
morfologia que s'ha conservat fins els nostres dies sense grans
canvis.
En aquest moment la població iniciava
la seva transformació cap a una economia industrial, fet que provocà
un condicionament i millora de les infrastructures i les vies de
comunicació.
Al Pont Vell es realitzaren treballs de
conservació d'un únic arc, i es reforçà el pilar dret, elevant el
nivell del paviment per anivellar-lo amb el carrer Primer Regatell.
El paviment actual, així com l'enlluït
de les baranes i l'escala al costat nord, són de factura moderna.
Pel que fa a l'escala, es va construir
arran de la construcció de l'actual carretera, obra que va comportar
l'enderroc de les cases bastides arran de riu, i per tant un nou
accés al pont.
Arribats al segle XX, la Diputació de
Barcelona ha realitzat treballs de consolidació i estudis sobre
aquesta obra d'enginyeria.
Durant la restauració i les
excavacions arqueològiques realitzades entre 1.984-85 es trobà, a
més de les restes d'un tallamar, l'arrencament d'un arc orientat cap
a l'actual carretera, fet que demostra la més gran entitat del pont.
Els estudis van anar a càrrec de
l'enginyer Leonardo Fernàndez Troyano, el projecte i la direcció de
les obres per l'arquitecte Pau Carbó Berthold, l'empresa
constructora va ser Llorenç Deumal, i la direcció de l'excavació
arqueològica per part d'Albert López Mullor.
Finals del segle XIX.
Finals del segle XIX.
Finals del segle XIX.
Finals del segle XIX.
.png)
Principis del segle XX.
Principis del segle XX.
Principis del segle XX.
Any 1924.
A principis dels anys 20 del segle passat. Construint la Font d'en Güell.
A principis dels anys 20 del segle passat. Construint la Font d'en Güell.
.png)
.png)
Any 1929.
Any 1929.
Any 1932.
Any 1935.
Any 1955.
Anys 40.
Any 1970.
Diari La Vanguardia.
.jpg)
Any 1975.
Any 1979.
Any 1981.
Obres de restauració. Any 1984-85.
Any 1990.
Any 1991.
El Pont Vell despuès de la seva restauraciò.
Any 1990.
Any 1997.
Any 2008.
Any 2012.
Any 2017.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deixa el teu comentari