HISTORIA
No tenim referències directes a la
masia de Falgars, ja que totes les notícies es refereixen a
l'església de Falgars, primer com a ermita i a partir del segle XVII
al conjunt del santuari.
Així, la primera referència coneguda
del lloc de Falgars és en l'acta de consagració de l'església de
Sant Cristòfol de Vallfogona. L'ermita la van fer construir Ramon i
Eliardis, els qual al 1120, en feren donació, junt amb l'alou i tots
els seus drets al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Al segle XIII
consta com a depenent de la parròquia de St. Cristòfol de
Vallfogona.
A mitjans segle XVI, es documenta que a
Falgars ja hi havia ermità, no capellà. Al 1636 un document parla
de les obres que s'estaven fent a la casa de Falgars, d'un any més
tard data un contracte d'obres conservat referent també a les obres
que s'estan fent a la casa. Per les indicacions que s'aporten no
queda clar a quina casa es refereix, però suposem que en aquests
casos és a la casa de Falgars pròpiament, o sigui la que hi ha
adossada a l'església.
En el testament d'un ermità de Falgars
del 1639, apareix com a testimonis un "Joan Vantallola, fadrí,
pagès habitant de la casa de Falgars"; aquesta referència
podria correspondre a la casa de Baix, ja que és versemblant pensar
que si vivia l'ermità a la casa adossada al santuari, el més
probable és que Joan Vantallola residís a la casa de baix (?).
Al 1646 es va començar a construir el
Santuari que acabaria donant la fesonomia actual a l'església. Al
llistat de masies "Registro de las casas de campo de cada
distrito y los aforados de guerra" del 1856, consta Hermita de
Falgars (el hermitano José Tubau), per la referència directa a
ermita hem de suposar doncs que es correspon a l'edifici annex al
santuari.
DESCRIPCIÓ
La masia de Falgars, també coneguda
com la casa de Baix, com el nom indica està situada sota el
santuari, a pocs metres d'aquest, en les feixes que s'estenen pel
sud.
Casa de planta rectangular, consta de
planta baixa, planta pis i golfes; està coberta a dos vessants amb
el carener paral·lel a la façana principal que mira a migdia.
L'estructura està construïda en una
zona en desnivell, fet que li permet tenir accés a peu pla en dos
nivells, a la planta baixa, des de la façana sud, i a planta
primera, per la façana nord.
En conjunt les obertures són molt
senzilles, algunes amb llinda de fusta; la porta principal mostra uns
muntants fets amb grans carreus de pedra ben tallada i polida, i per
llinda, un arc rebaixat de maó que sembla posterior. A la façana
lateral est trobem, a nivell de planta baixa, una obertura tapiada,
feta en arc de mig punt de lloses; també en aquest mur, s'observen
dos altres arcs, també de mig punt, fets amb pedres desbastades i
allargades (pot correspondre a l'espai de la pica i els fogons?).
Al mur nord hi ha adossat el cos del
forn de pa. Aquest edifici és el resultat de diferents i successives
ampliacions i modificacions, ja que en la seva estructura (tot i que
no es pot entrar a l'interior) s'observen diversos elements que ho
indiquen.
Així, en les seves façanes podem
veure diferents cantoneres que es trobem entre el parament dels murs
i que ens assenyalen una estructura inicial que semblaria
correspondre's amb la part nord-oest, a la que se li afegeix primer
un cos pel costat de llevant i posteriorment un altre al sud,
conformant la façana actual.
Al costat est de la casa i davant, al
sud, hi ha les restes de dues grans construccions que conformaven els
annexes destinats al bestiar, a paller i magatzem, també entre
aquests hi ha l'era, i pel davant de la casa s'estenen els camps de
conreu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deixa el teu comentari