HISTORIA
A la carta de població i franqueses de
la Pobla de Lillet del 1297, consta Pere de Junyent entre les
persones que Ramon d'Urtx, senyor de Mataplana i Hug de Mataplana,
reconeixen com a que "habiten i poblen "la nostra població
o castellet, que està construït i edificat en el lloc de Pujol,
dintre la parròquia de Santa Maria de Lillet.
Del 1332 data un document on s'expressa
el prejudici que causarà una devesa que havia fet Arnau Domingo al
lloc del Solà en la Llena de Salvaterra, als homes de Montclús,
Ardericó, Arderiu i Junyent, els quals tenien una concessió
anterior atorgada; el senyor de Mataplana va haver de revocar la nova
devesa d'Arnau Domingo. El 1388, es cita a "Bernardus Junyent de
Junyent" com una de les moltes persones que van sol·licitar al
bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es
trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que
tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de
Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni.
El 1470 en un document on es tracta de
que Mossen Ardariu ha d'anar a prestar el jurament de la bolla i
taula al General de Puigcerdà, trobem com a testimonis a Pere de
Junyent que junt amb Miquel Morer, consten com a venerables i cònsols
de la vila de la Pobla. També al segle XV s'esmenta Pere Junyent,
com una de les persones davant les quals el senyor D. Felip Galceran
de Castre i de Pinós, confirmava la batllia, i davant l'absència
del llavors batlle Riembau, feia batlle a Joan Viles.
Contemporàniament trobem unes altres
referències a Pere Junyent, constant com a notari (suposem que és
el mateix personatge), del qual es conserva un Manual, compartit amb
Joan Morer, datat entre 1492 i 1499. Junyent consta el 1573 com una
de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet
que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el
monestir arran de les bregues tingudes entre la família Cadell i la
Riembau.
En un plec de documents conservat a
l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet que inclou documentació
diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), hi
trobem un document amb data 1776 consistent en la venda del Junyent,
consta com "aquella casa, manso y heredad llamada Junyent, sita
en el término de la villa de la Pobla de Lillet, la qual es en
dominio directo de los Exmos. Sres. Duquesa de Alba y Cardona, sin
prestación de laudemio....", la venda la realitza D. Antonio de
Pastor(?) y de Salvat y Dn. Antonio de Pastor (?) y de Grau, pare i
fill, i la venen perpetuament a Francesc Vaquer i Pujol, comerciant
de la Pobla de Lillet. Al 1856, en el llibre "Registro de las
casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra",
apareix la casa del Junyent.
També consta el 1884, en la relació
de cases de l'extraradi de la Pobla de Lillet que han de pagar la
taxa referent a "consumos y cereales". A la primera
inscripció al registre de la propietat consta com registrada
juntament amb la casa del Castell de la Vila, hi diu "Heredades
llamadas la una Castell de la Vila señalada de nº4 y la otra Juñen,
nº5. ... se cree se tiene en alodio de los señores Exc. Barones de
Pinós i Mataplana.", signat el 1870.
DESCRIPCIÓ
La masia de Junyent es troba emplaçada
a l'interior de la vall que des del Monestir s'endinsa cap al
Catllaràs. en la zona on neix el Torrent de Junyent, el qual
desemboca a l'Arija just per sota el Monestir. La masia està formada
per la casa (malauradament en procés d'enrunament) amb el paller
adossat al costat oest i l'era al davant d'aquestes dues
construccions, altres petits coberts o galliners.
La casa està construïda adossada a un
marge, permetent-li tenir accés a peu pla a nivell de planta baixa i
a planta primera. Mostra una planta irregular (en forma de L), consta
de planta baixa, planta primera i golfes.
Sembla que era coberta a dos vessants
amb el carener paral·lel a la façana principal (sud). En la seva
estructura s'hi observen ampliacions, així sembla que la planta
original era més petita i quadrangular, la qual s'amplià pel costat
sud i de llevant.
La planta baixa era destinada
bàsicament al bestiar. La planta primera, amb accés a peu pla des
de l'era, s'accedia a la sala de la qual encara es pot veure la pica
de pedra amb l'espai de les lleixes, el foc a terra amb el forn (amb
cos exempt adossat al mur nord), i amb paviment de posts de fusta.
La majoria d'obertures són força
senzilles, amb muntants de carreus i llinda de fusta; destaca a
l'afegit sud, una eixida que forma dues obertures rectangulars
emmarcades per muntants i amb pilar central tot de pedra tosca i una
llinda de fusta. Les finestres de la planta baixa són més petites i
només de pedra. Al mur est de la casa hi ha restes adossades de
construccions menors, segurament corts.
El paller és l'únic element que es
conserva en bon estat. Està adossat al mur est de la casa, és de
dos nivells i obert cap a l'era. És de coberta a dos vessants amb el
carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana totalment
oberta, tant sols té un pilar al centre de la façana i a
l'interior, un altre en el centre de la planta, són els elements que
junt amb els murs perimetrals sustenten l'entramat del forjat de
bigues i posts i la coberta. La part baixa era destinada al bestiar,
encara hi ha menjadores i la de dalt a paller.
Any 1988.
Any 2019.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deixa el teu comentari