lletras

Bloc adherit al Centre d'Estudis Lillet (CEL)

domingo, 30 de octubre de 2016

Junyent

HISTORIA
A la carta de població i franqueses de la Pobla de Lillet del 1297, consta Pere de Junyent entre les persones que Ramon d'Urtx, senyor de Mataplana i Hug de Mataplana, reconeixen com a que "habiten i poblen "la nostra població o castellet, que està construït i edificat en el lloc de Pujol, dintre la parròquia de Santa Maria de Lillet.
Del 1332 data un document on s'expressa el prejudici que causarà una devesa que havia fet Arnau Domingo al lloc del Solà en la Llena de Salvaterra, als homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent, els quals tenien una concessió anterior atorgada; el senyor de Mataplana va haver de revocar la nova devesa d'Arnau Domingo. El 1388, es cita a "Bernardus Junyent de Junyent" com una de les moltes persones que van sol·licitar al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni.
El 1470 en un document on es tracta de que Mossen Ardariu ha d'anar a prestar el jurament de la bolla i taula al General de Puigcerdà, trobem com a testimonis a Pere de Junyent que junt amb Miquel Morer, consten com a venerables i cònsols de la vila de la Pobla. També al segle XV s'esmenta Pere Junyent, com una de les persones davant les quals el senyor D. Felip Galceran de Castre i de Pinós, confirmava la batllia, i davant l'absència del llavors batlle Riembau, feia batlle a Joan Viles.
Contemporàniament trobem unes altres referències a Pere Junyent, constant com a notari (suposem que és el mateix personatge), del qual es conserva un Manual, compartit amb Joan Morer, datat entre 1492 i 1499. Junyent consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes entre la família Cadell i la Riembau.
En un plec de documents conservat a l'Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet que inclou documentació diversa del 1715 al 1818 (tot i que fa referències fins al 1429), hi trobem un document amb data 1776 consistent en la venda del Junyent, consta com "aquella casa, manso y heredad llamada Junyent, sita en el término de la villa de la Pobla de Lillet, la qual es en dominio directo de los Exmos. Sres. Duquesa de Alba y Cardona, sin prestación de laudemio....", la venda la realitza D. Antonio de Pastor(?) y de Salvat y Dn. Antonio de Pastor (?) y de Grau, pare i fill, i la venen perpetuament a Francesc Vaquer i Pujol, comerciant de la Pobla de Lillet. Al 1856, en el llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra", apareix la casa del Junyent.
També consta el 1884, en la relació de cases de l'extraradi de la Pobla de Lillet que han de pagar la taxa referent a "consumos y cereales". A la primera inscripció al registre de la propietat consta com registrada juntament amb la casa del Castell de la Vila, hi diu "Heredades llamadas la una Castell de la Vila señalada de nº4 y la otra Juñen, nº5. ... se cree se tiene en alodio de los señores Exc. Barones de Pinós i Mataplana.", signat el 1870.
DESCRIPCIÓ
La masia de Junyent es troba emplaçada a l'interior de la vall que des del Monestir s'endinsa cap al Catllaràs. en la zona on neix el Torrent de Junyent, el qual desemboca a l'Arija just per sota el Monestir. La masia està formada per la casa (malauradament en procés d'enrunament) amb el paller adossat al costat oest i l'era al davant d'aquestes dues construccions, altres petits coberts o galliners.
La casa està construïda adossada a un marge, permetent-li tenir accés a peu pla a nivell de planta baixa i a planta primera. Mostra una planta irregular (en forma de L), consta de planta baixa, planta primera i golfes.
Sembla que era coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal (sud). En la seva estructura s'hi observen ampliacions, així sembla que la planta original era més petita i quadrangular, la qual s'amplià pel costat sud i de llevant.
La planta baixa era destinada bàsicament al bestiar. La planta primera, amb accés a peu pla des de l'era, s'accedia a la sala de la qual encara es pot veure la pica de pedra amb l'espai de les lleixes, el foc a terra amb el forn (amb cos exempt adossat al mur nord), i amb paviment de posts de fusta.
La majoria d'obertures són força senzilles, amb muntants de carreus i llinda de fusta; destaca a l'afegit sud, una eixida que forma dues obertures rectangulars emmarcades per muntants i amb pilar central tot de pedra tosca i una llinda de fusta. Les finestres de la planta baixa són més petites i només de pedra. Al mur est de la casa hi ha restes adossades de construccions menors, segurament corts.
El paller és l'únic element que es conserva en bon estat. Està adossat al mur est de la casa, és de dos nivells i obert cap a l'era. És de coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana totalment oberta, tant sols té un pilar al centre de la façana i a l'interior, un altre en el centre de la planta, són els elements que junt amb els murs perimetrals sustenten l'entramat del forjat de bigues i posts i la coberta. La part baixa era destinada al bestiar, encara hi ha menjadores i la de dalt a paller.







Any 2019.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Deixa el teu comentari