L'església està en avançat estat
d'enrunament, i actualment molt amagada per la vegetació. Es tracta
d'un edifici d'origen romànic, format per una sola nau de planta
rectangular i coberta amb volta de canó, de la qual se'n conserva
una part a l'extrem de ponent.
Està construïda amb un parament de
petits carreus ben tallats i col.locats a trencajunt, disposats en
filades més o menys regulars. S'observen diversos forats de bastida.
A migjorn trobem la porta d'entrada,
formada per un arc de mig punt fet amb dovelles i damunt seu, una
finestreta, també d'arc de mig punt, però monolític i de pedra
tosca. A més, en el mateix mur sud, hi ha dos contraforts construïts
per reforçar l'edifici.
Al mur de ponent es pot observar una
finestra esqueixada i per sobre, les restes del campanar d'espadanya
de dos ulls. També, a l'exterior podem veure que el mur nord té més
llargada per l'extrem de ponent, o sigui que té continuïtat més
enllà d'on l'edifici es tanca amb el mur oest, aquest fet s'ha
atribuït a una modificació en la planificació del temple durant la
seva construcció, tot reduïnt-ne les dimensions o a un
esfondrament.
A l'interior, en l'extrem de llevant hi
ha un arc triomfal cegat, el qual en algun moment degué donar accés
a l'absis. A la banda nord trobem dues capelles de molt poca
fondària, i al sud una fornícula.
Les parets presenten restes de
motllures de guix, d'arrebossat i de pintures. Al terra hi ha restes
de les diferents piques de pedra. Més o menys al mig de la nau, hi
ha un forat al terra, amb una escaleta que dóna accés a una petita
cripta coberta amb volta de canó, i on podem observar el forat d'una
sepultura.
Les primeres dades documentals sobre
Riutort ens parlen de les possessions que tenien al lloc els
monestirs de Ripoll (citat el 880) i St. Llorenç prop Bagà (el
983). El 1168, Arnau de Vilanova ven en carta de gràcia la tercera
part del delme que percebia de Santa Cecília, aquest document és la
primera referència documental directa del temple.
En origen l'església depenia del
priorat de St. Jaume de Frontanyà, que proveïa de rector la
parròquia amb canonges regulars. A partir del segle XIII diversos
capellans regentaren l'església, subarrendant de vegades les
funcions parroquials i creant sovint controvèrsies que duraren
durant tota l'edat mitjana. Almenys entre 1632 i el segle XVIII
l'església ja era sufragània de St. Martí de Brocà.
L'església tingué culte regular fins
a principis del segle XX, quan el despoblament de la Vall del Riutort
provocà el seu abandonament. El 1925 la campana fou robada i
col.locada posteriorment al castell d'Escornalbou i finalment al
monestir de Poblet. Actualment l'edifici es presenta abandonat i en
un estat de conservació ruïnós.
Diari La Vanguardia
Diari Lillet - 5 de juny de 1960
Diari Lillet - 3 de juliol de 1960
Any 1982.
Any 1982.
Any 1982.
Any 1982.
Any 1982.
Any 1994.
Any 2019.
Any 2019.
Quan encara conservava el sostre.
Finals dels anys 80.
Any 2016.
La cripta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deixa el teu comentari