L'església parroquial de Santa Maria
de la Pobla de Lillet s'aixeca en el punt més alt del turó del
nucli històric, ocupa part del lloc on la família Mataplana va
construir i establir la seva nova residència arran de l'atorgament
de la carta de poblament.
En aquest indret, a més del
castell-palau, la baronesa de Mataplana, fundà el 1.356 una capella
per a ús privat del castell. Fou dedicada a Déu sota l'advocació
de St. Antoni Abat.
El creixement demogràfic que
experimentà la vila al llarg del segle XVII i els nous projectes
urbanístics van determinar la construcció d'una nova església
parroquial, ja que a més, la petita capella de Sant Antoni era per
ús dels familiars i dependents dels senyors del castell.
Fins llavors, l'església parroquial
era la del monestir de Santa Maria, situada a uns 3 quilòmetres del
poble, fet que també determinà el trasllat de la residència
habitual del rector, instal·lant la rectoria al costat de la nova
església.
No es coneix amb exactitud quan es va
començar a construir la nova església parroquial, però és
probable que fós entorn a finals del segle XVII, ja que el 1711 el
Bisbat de Solsona va donar l'autorització perquè el temple tingués
fonts baptismals, i al 1712 es documenten els primers enterraments al
seu voltant.
És un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó amb llunetes i vuit capelles laterals, quatre per banda, comunicades entre sí.
És un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó amb llunetes i vuit capelles laterals, quatre per banda, comunicades entre sí.
El 1724 Tomàs Brotó i Pérez, bisbe
de Solsona, decretà aprovada la Confraria de Minerva establerta en
aquesta església.
Ja al 1748 s'inaugurà el temple com a parroquia sota l'advocació de l'Assumpció de la Verge. L'església fou reedificada al segle XVIII. S'acabà de reconstruir el 1784 i en la seva reconstrucció hi participaren els germans Josep i Jacint Moretó i Soler, llinatge d'arquitectes i escultors de Vic.
Ja al 1748 s'inaugurà el temple com a parroquia sota l'advocació de l'Assumpció de la Verge. L'església fou reedificada al segle XVIII. S'acabà de reconstruir el 1784 i en la seva reconstrucció hi participaren els germans Josep i Jacint Moretó i Soler, llinatge d'arquitectes i escultors de Vic.
Un terratrèmol l'any 1829 provocà
esquerdes i el col.lapse d'una part de la paret del Carrerot. S'hi
feren obres de restauració, arranjant la teulada i les parets,
quedant inaugurada la nova obra el 1834.
La porta d'entrada, situada a la façana principal, destaca pel treball escultòric en pedra que mostra al seu voltant. Es una portalada barroca de pedra grisa obra de l'arquitecte Carles Moretó de Vic; el portal en arc rebaixat i marc motllurat està flanquejat per dues pilastres sobre pedestals que sostenen fragments de cornisa i una motllura amb l'escut de la vila al centre, una fornícula atrompetada situada al damunt i una rosassa motllurada a mitja alçada; té per coronament una cornisa angular en dos nivells que corresponen al cos central més alt. Actualment la pedra de la portalada presenta un avançat desgast que ha fet perdre detalls de la seva ornamentació.
La porta d'entrada, situada a la façana principal, destaca pel treball escultòric en pedra que mostra al seu voltant. Es una portalada barroca de pedra grisa obra de l'arquitecte Carles Moretó de Vic; el portal en arc rebaixat i marc motllurat està flanquejat per dues pilastres sobre pedestals que sostenen fragments de cornisa i una motllura amb l'escut de la vila al centre, una fornícula atrompetada situada al damunt i una rosassa motllurada a mitja alçada; té per coronament una cornisa angular en dos nivells que corresponen al cos central més alt. Actualment la pedra de la portalada presenta un avançat desgast que ha fet perdre detalls de la seva ornamentació.
Any 1913.
A principis dels anys 80.
A principis dels anys 80.
Any 1985.
A l'interior, sobre l'entrada al temple, hi ha el cor, on hi ha un gran orgue elèctric col·locat als anys 50 i que substitueix l'antic accionat amb manxa a mà. Des del cor podem accedir a la part superior de les capelles laterals, que formen unes tribunes amb barana de fusta obertes a la nau central.
Fins a la Guerra Civil l'altar Major
era presidit per un retaule d'estil barroc del segle XVIII, junt amb
altres figures i elements en relleu que en decoraven els laterals i
la part superior de l'altar, i de les que es conserven Sant Pere,
Sant Pau, Sant Ambròs, Sant Tomàs, i Sant Agustí, entre altres.
Les capelles laterals presenten altars
i diversos sants de factura moderna, i pintures referents a Sant
Antoni a la segona capella entrant a la dreta, i a la primera per
l'esquerra trobem unes interessants pintures d'A. Gorgues,
realitzades el 1.964.
Finals dels anys 20 o principis dels 30.
Finals dels anys 20 o principis dels 30.
L'any 1945 es construeix l'actual
altar major projectat per l'arquitecte Sr. Puigboada.
El 1951 es repintà l'església, de la
mà del pintor vigetà Miquel Costa i Bau, en aquestes tasques es va
rascar la paret de la banda de l'evangeli del presbiteri, on a sota
de la pintura s'hi van descobrir restes d'una pintura mural que
escenificava un dels episodis de l'ascensió de la Verge; en aquell
moment es va decidir tapar-les. Un veí, Miquel Sala, s'hi va
interessar i en va fer fotografies.
L'any 2001 la Diputació de Barcelona, a petició de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, va realitzar un informe de les pintures localitzades i tapades el 1951, i que consideren d'important valor artístic dins la plàstica barroca catalana, sobretot pel fet de que n'hi ha pocs exemples; cronològicament les situen entorn a l'època de construcció del temple entre finals del segle XVII i inicis del XVIII.
El 1954 es va fer una subscripció popular per comprar un nou orgue, que s'inaugurà per la festa del Roser d'aquell mateix any.
El presbiteri és de planta de mig decàgon, amb l'altar major envoltat de columnes d'estil jònic que suporten una mitja cúpula sobre la qual trobem una talla de fusta policromada de l'Assumpció de la Verge, obra de Frederic Marès i Deulovol.
L'any 2001 la Diputació de Barcelona, a petició de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, va realitzar un informe de les pintures localitzades i tapades el 1951, i que consideren d'important valor artístic dins la plàstica barroca catalana, sobretot pel fet de que n'hi ha pocs exemples; cronològicament les situen entorn a l'època de construcció del temple entre finals del segle XVII i inicis del XVIII.
El 1954 es va fer una subscripció popular per comprar un nou orgue, que s'inaugurà per la festa del Roser d'aquell mateix any.
El presbiteri és de planta de mig decàgon, amb l'altar major envoltat de columnes d'estil jònic que suporten una mitja cúpula sobre la qual trobem una talla de fusta policromada de l'Assumpció de la Verge, obra de Frederic Marès i Deulovol.
El 27 de juliol de 1951, Josep Bertran Musitu encarregà a Marès la construcció de la Mare de Déu. Els costos de l'obra, que ascendiren a 26.000 pessetes, els assumí la Companyia Asland.
A l'exterior, a l'angle nord-oest hi ha un gran campanar format per una torre de planta quadrada, rematada per un cos de vuit cares i quatre obertures; la part superior del cos quadrat presenta quatre grans obertures amb campanes en dues d'elles, a la part inferior hi ha una porta d'accés.
El grup escultoric te una alçada total de 2 metres. Els àngels 90 centímetres cadascun.
El 20 de juliol de 1952, a les 10 del matí, la imatge fou entronitzada en el marc d'una serie d'actes liturgics presidits pel Bisbe de Solsona.
L'any 1955 es col·locaren les
noves campanes dedicades a Maria Assumpta i Maria Falgars.
Audio (Gravació del Castell de La Pobla de Lillet)
El 1981 es renovaren les pintures i
daurats que decoren l'església, segons l'estil pintat el 1951.
El 20 de setembre del 2.000 l'església
de Santa Maria de la Pobla de Lillet va ser declarada Bé Cultural
d'Interès Local.
Greus patologies estructurals van
obligar a tancar l'església al culte a finals del 1.999, i a partir
d'aquí començaren els estudis i els tràmits per tal de realitzar
una intervenció a fons. L'any 2.003 comencen les obres, que
consisteixen en treballs estructurals a la volta, fabricació d'una
nova teulada i treballs a la façana, que consistiren en l'estucat de
l'actual color rogenc i la consolidació de la pedra de la portalada.
Any 2002.
Any 2002.
Any 2003.
Sota la teulada de l'esglèsia. Any 2019.
Any 2001
Any 2001
Video
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deixa el teu comentari