lletras

Bloc adherit al Centre d'Estudis Lillet (CEL)

lunes, 31 de octubre de 2016

Montclús de Dalt

HISTORIA
Montclús consta a la documentació des del segle XII; la primera menció la trobem a l'any 1100, en el document de fundació d'una confraria de clergues i laics al monestir de Santa Maria de Lillet, feta pel bisbe Ot de la Seu d'Urgell, per tal d'afavorir la comunitat, com a focus d'espiritualitat a la Vall de Lillet i al Comtat de Cerdanya; entre els confrares trobem a "Eliard de Montclus".
És al llarg dels segles XIII i XIV, quan més sovintegen les notícies referides al lloc de Montclús, i algunes de les quals són referides a un mas anomenat Comalada i d'altres al mas Soler.
Al 1296 consta un document de donació de la batllia de Montclús feta Pere Serra, canonge de Santa Maria de Lillet (que l'havia adquirit amb béns propis a A. Ripoll del Castell de Lillet), al pavorde Ramon de Vila i canonges de la parròquia de Lillet.
En un document del 1323, Hug de Mataplana redimeix i absol a Guillem del Soler de Montclús per haver-se apropiat d'uns quintals del mas Prat; a canvi hagué de pagar 800 sous i tornar els quintals al senyor. Al 1332 consta que els homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent tenien concessió de devesa al lloc del Solà en la Llena de Salvaterra, atorgada pel senyor de Mataplana.
Entre el 1343 i el 1345 trobem diferents documents d'establiment o concessió de deveses al lloc de Montclús, en concret dues són al Serrat de les Fonts i als Boixadors. Al 1386 el pavorde Berenguer Ferrer estableix a perpetuïtat la batllia de Montclús i de Sois, a favor de Jaume Çacomalada. Montclús consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. La primera referència directa a Montclús de Dalt és en data 1856, en el llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra".
DESCRIPCIÓ
Es tracta d'una gran masia formada per un conjunt d'edificis destinats a diferents usos, com vivenda (amos i treballadors o mossos), pallers, magatzems, corts i una capella. La casa és de grans dimensions, planta irregular i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal; consta de tres nivells de planta.
Està construïda en una zona en desnivell fet que li permet tenir accés a peu pla tant a planta baixa com a planta primera.
Mostra diferents ampliacions i reformes, les més importants són del segle XVIII i XIX, entre altres suposà l'ampliació de l'estructura pel costat sud, creant una galeria de dos nivells (PB i P1), amb dues obertures per planta amb arcs fets amb maó, i modificacions a moltes de les obertures, la majoria de les quals són fetes muntants i llinda en arc rebaixat de maó massís.
Pel que fa als murs, mostra diferències d'aparell en funció de la fase constructiva, així les parts més antigues són de carreus i pedres desbastades mostrant un aparell més regular, la resta té un acabat més heterogeni amb pedres irregulars i molta presència de maó massís i teula.
A l'interior, a nivell de planta baixa trobem espais coberts amb volta. A planta primera podem veure interessants espais com la gran sala, amb habitacions als costats, i una cuina amb fogons (reconvertits en armari), amb la cendrera a sota i la pica de pedra al costat.
El paller del costat sud és de dos nivells i en destaca la façana principal, formada per quatre obertures per planta fetes amb arc també de maó (avui algunes tapiades). Al costat oest de la casa hi ha altres edificis destinats a paller, magatzems i al bestiar, aquests es troben en procés d'enrunament i coberts de molta vegetació.
A l'extrem sud-oest del conjunt hi ha una petita capella, en la seva estructura (com la majoria dels altres edificis) combina la pedra en cantoneres (grans carreus) amb paredat de pedres irregulars, més petites i amb fragments de maó i teula, i maó massís emmarcant les obertures; a la façana principal hi ha porta amb un maó massís a sobre amb la data 1898, i per sobre una obertura circular o rosetó.
Actualment l'interior està habilitat com a vivenda. Les diferents construccions que conformen el conjunt estan unides per murs de tancament, en els quals hi ha diferents accessos i portals, destaca el portal sud-est, que dona a nivell de la planta baixa de la casa, que té dos carreus amb inscripció, un a cada costat de l'obertura, en un hi ha "J.P.Y.B. DE CASTELLSOL", i a l'altre una data del segle XIX, parcialment il·legible.
Al centre de tot el conjunt hi ha l'era enrajolada. Montclús està envoltada, sobretot pel costat nord, sud i oest, de grans camps de conreu i prats de pastura.


Any 1979.







No hay comentarios:

Publicar un comentario

Deixa el teu comentari