HISTORIA
Montclús consta a la documentació des
del segle XII; la primera menció la trobem a l'any 1100, en el
document de fundació d'una confraria de clergues i laics al monestir
de Santa Maria de Lillet, feta pel bisbe Ot de la Seu d'Urgell, per
tal d'afavorir la comunitat, com a focus d'espiritualitat a la Vall
de Lillet i al Comtat de Cerdanya; entre els confrares trobem a
"Eliard de Montclus".
És al llarg dels segles XIII i XIV,
quan més sovintegen les notícies referides al lloc de Montclús, i
algunes de les quals són referides a un mas anomenat Comalada i
d'altres al mas Soler.
Al 1296 consta un document de donació
de la batllia de Montclús feta Pere Serra, canonge de Santa Maria de
Lillet (que l'havia adquirit amb béns propis a A. Ripoll del Castell
de Lillet), al pavorde Ramon de Vila i canonges de la parròquia de
Lillet.
En un document del 1323, Hug de
Mataplana redimeix i absol a Guillem del Soler de Montclús per
haver-se apropiat d'uns quintals del mas Prat; a canvi hagué de
pagar 800 sous i tornar els quintals al senyor. Al 1332 consta que
els homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent tenien concessió
de devesa al lloc del Solà en la Llena de Salvaterra, atorgada pel
senyor de Mataplana.
Entre el 1343 i el 1345 trobem
diferents documents d'establiment o concessió de deveses al lloc de
Montclús, en concret dues són al Serrat de les Fonts i als
Boixadors. Al 1386 el pavorde Berenguer Ferrer estableix a
perpetuïtat la batllia de Montclús i de Sois, a favor de Jaume
Çacomalada. Montclús consta el 1573 com una de les masades de la
parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de
col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de
les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau. La
primera referència directa a Montclús de Dalt és en data 1856, en
el llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los
aforados de guerra".
DESCRIPCIÓ
Es tracta d'una gran masia formada per
un conjunt d'edificis destinats a diferents usos, com vivenda (amos i
treballadors o mossos), pallers, magatzems, corts i una capella. La
casa és de grans dimensions, planta irregular i coberta a dos
vessants amb el carener paral·lel a la façana principal; consta de
tres nivells de planta.
Està construïda en una zona en
desnivell fet que li permet tenir accés a peu pla tant a planta
baixa com a planta primera.
Mostra diferents ampliacions i
reformes, les més importants són del segle XVIII i XIX, entre
altres suposà l'ampliació de l'estructura pel costat sud, creant
una galeria de dos nivells (PB i P1), amb dues obertures per planta
amb arcs fets amb maó, i modificacions a moltes de les obertures, la
majoria de les quals són fetes muntants i llinda en arc rebaixat de
maó massís.
Pel que fa als murs, mostra diferències
d'aparell en funció de la fase constructiva, així les parts més
antigues són de carreus i pedres desbastades mostrant un aparell més
regular, la resta té un acabat més heterogeni amb pedres irregulars
i molta presència de maó massís i teula.
A l'interior, a nivell de planta baixa
trobem espais coberts amb volta. A planta primera podem veure
interessants espais com la gran sala, amb habitacions als costats, i
una cuina amb fogons (reconvertits en armari), amb la cendrera a sota
i la pica de pedra al costat.
El paller del costat sud és de dos
nivells i en destaca la façana principal, formada per quatre
obertures per planta fetes amb arc també de maó (avui algunes
tapiades). Al costat oest de la casa hi ha altres edificis destinats
a paller, magatzems i al bestiar, aquests es troben en procés
d'enrunament i coberts de molta vegetació.
A l'extrem sud-oest del conjunt hi ha
una petita capella, en la seva estructura (com la majoria dels altres
edificis) combina la pedra en cantoneres (grans carreus) amb paredat
de pedres irregulars, més petites i amb fragments de maó i teula, i
maó massís emmarcant les obertures; a la façana principal hi ha
porta amb un maó massís a sobre amb la data 1898, i per sobre una
obertura circular o rosetó.
Actualment l'interior està habilitat
com a vivenda. Les diferents construccions que conformen el conjunt
estan unides per murs de tancament, en els quals hi ha diferents
accessos i portals, destaca el portal sud-est, que dona a nivell de
la planta baixa de la casa, que té dos carreus amb inscripció, un a
cada costat de l'obertura, en un hi ha "J.P.Y.B. DE CASTELLSOL",
i a l'altre una data del segle XIX, parcialment il·legible.
Al centre de tot el conjunt hi ha
l'era enrajolada. Montclús està envoltada, sobretot pel costat
nord, sud i oest, de grans camps de conreu i prats de pastura.
Any 1979.
Finals dels anys 80.
Portal sud-est.
Pedra grabada en el lateral dret del portal sud-est.
Finals dels anys 80.
Paller.
Paller.
Capella.
Capella.
Capella.
Pedra sobre la porta de la capella.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deixa el teu comentari