La Tuta de Saus

D'acord amb la topografia publicada la cavitat presenta un recorregut de 186 metres i -59 de fondària.

La boca de la cova està mig amagada sota una petita cinglera de roques. Té forma d'embut triangular, i baixa molt fort. La boca gairebé està obstruïda per una gran acumulació de fullaraca, que tot baixant gairebé ens cobreix. El pendent és fort i baixem lliscant. Trobem un pas més estret, on passem estirats. Passat aquest pas més estret amb un bloc al mig, entrem en una sala ampla, inclinada i de sotre triangular, amb una gran llosa com a sostre. Al final de la sala inclinada hi ha una acumulació d'enderrocs.

Sembla que la la cova d'acabi al fons d'aquesta gran galeria inicial, però just al punt més baix, trobem un pas entre blocs que inicia una estreta gatera que ens permetrà continuar. És un pas incòmode, força estret i amb un gir a 90º, de manera que haurem de buscar la millor posició i contorsionar el cos adaptant-lo a la forma del petit túnel. El millor es entrar amb els peus davant i girant-nos progressivament. Passat el pas en revolt, l'estreta galeria baixa molt fort entre blocs, amb algun pas gairebé vertical. És fàcil però anar desgrimpant, tot i que hi ha força fang per tot arreu. La galeria s'eixampla mínimament, i més avall es torna a estrènyer i gira a l'esquerra. Un pas vertical de gairebé dos metres ens deixa en una zona més ampla i horitzontal, tot i que de seguida es torna a estrènyer en un pas també incòmode que ja ens aboca a la comoditat de la galeria principal.

Després de les estretors entrem en una sala de dimensions generoses, on ens podem moure còmodament. Els ulls de seguida se'n van cap a alguna de les nombroses concrecions que veiem per tot arreu. Aquesta galeria és un gran tub fortament inclinat, amb el sostre pla, com si fos una gran llosa. El terra és fangós, i en alguns punts costa avançar. Cal anar amb molt de compte ja que en algunes zones hi ha una gran acumulació de petites formacions molt fràgils.

La galeria d'entrada ens ha deixat aproximadament al mig d'aquesta sala inclinada llargaruda. Enfront de la sortida veiem dues precioses columnes de color groc intens, unes de les formes més espectaculars de la cavitat. A les parets laterals hi ha diverses colades, i al sostre es despengen bonics macarrons de diversa longitud que gotegen acompassats.

Així doncs anem pujant amb molt de compte pel fort pendent relliscós. Pugem pel cantó dret, ja que el pas és més fàcil i no hi ha tantes concrecions, de manera que el pas és més segur per no tocar res. Tot pujant pel tub contemplem formacions molt boniques, especialment algunes columnes i banderes molt estètiques. També observem petits bassals (gours) i unes destacades colades que cobreixen algunes seccions de les parets laterals. Arribem a la part superior de la galeria, envoltada de diverses concrecions i on queda tancada.

Tornem a baixar cap a la part central i contemplem les estètiques columnes, alguna de gairebé 2 metres d'alçada i color intens. Fem una ullada molt ràpida a la part inferior, la continuació descendent del llarg tub. En aquesta zona hi ha menys concrecions i el terra és encara més relliscós. Més avall es canalitza l'aigua que va baixant del degoteig de les concrecions cap a una bonica colada ampla i vistosa. Finalment l'aigua s'escola per petits forats impenetrables.

És un lloc fràgil, on cal moure's amb molta cautela i precaució, de manera que poguem preservar aquest indret tan magnífic que ha trigat mil·lions d'anys en formar-se, i que encara segueix viu.