HISTORIA
Al llibre "Registro de las casas
de campo de cada distrito y los aforados de guerra"del 1856,
apareix Sor Marqués de Cerdanyola com a propietari de la Sala.
Posteriorment, a les actes dels plens de l'Ajuntament de la Pobla del
1884, surt el nom de Ramon de la Sala en el llistat de les cases que
han de pagar la part de "consumos y cereales" dels
habitants de l'extraradi de la Pobla de Lillet.
Al registre de la propietat, a data de
juny del 1870, trobem registrat l'arrendament d'aquesta finca, tot i
que apareix cancelat, aquí consta "Heredad llamada la Sala de
Riembau", n'aporta les afrontacions del terme, i diu que "Don
José Maria de Arrospide y Chascó Marqués viudo de Cerdanyola que
asegura ser de 70 años, propietario y Exc. Señor Don José de
Arrospide y Marimon Conde de Plascencia y de la Revilla Marques de
Cerdanyola, Grande de España. Doctor en derecho, propietario, de 27
años de edad, casado y vecinos los dos de la villa y Corte de
Madrid", arrenden la finca a Don Juan Artigas y Capdevila, veí
de la Pobla de Lillet, durant 10 anys.
És interessant l'anotació com a La
Sala de Riembau, ja que indica que aquesta propietat ha estat
vinculada a aquesta coneguda nissaga. De fet Riembau és un cognom
que apareix en la documentació poblatana ja des del segle XIV,
ostentant càrrecs com batlles i pabordes. Fins i tot en un document
del 1472 anomenen al castell de la Pobla "Torre de Riembau"
adoptant el cognom del batlle, llavors Jaume de Riembau. A partir del
segle XIV trobem dues branques de la família Riembau, una era
senyora de Vila i de Saus, o sigui de la Pobla de Lillet, i l'altra,
de Cerdanyola. L'una serà la de Pere de Riembau alias Pere Çavila,
pels volts de 1370, senyor del casal i batlle de la Vila de la Pobla
de Lillet; el seu fill Guillem de Riembau també consta com a batlle
entorn al 1449 i manté el domicili a la Pobla. L'hereu d'aquest
darrer, el 1463, continua ostentant els càrrecs de senyor i batlle
de la Vila. Posteriorment, apareix Jaume de Riembau -no sabem si és
fill de l'anterior- actuant com a procurador de les Baronies de Pinós
i Mataplana. Un dels personatges més coneguts d'aquesta nissaga és
en Janot Riembau. L'altra branca Riembau, encapçalada pel donzell
Pere Bernat de Riembau, posseïa en feu el castell de Cerdanyola;
aquest el llegà al seu fill, de segones núpcies, Bernat Galceran de
Riembau, morí el 1405 deixant com a hereu universal el seu fill Pere
Bernat Riembau.
Així, sembla versemblant pensar que
els Marquesos de Cerdanyola que al segle XIX tenen en propietat la
finca de la Sala, potser els va arribar a les seves mans de part de
la branca Riembau que era senyora del castell de Cerdanyola.
DESCRIPCIÓ
Actualment la finca és propietat de la
Generalitat de Catalunya i està destinada a casa de Colònies.
Es tracta d'una masia que ja fa uns
quants anys que funciona com a casa de Colònies. Això ha comportat
que l'interior de l'edifici estigui totalment modificat així com els
annexes exteriors, a més s'hi ha afegit noves construccions.
La casa és de planta rectangular,
consta de planta baixa, planta pis i planta sota-coberta; està
coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana
principal que obra a migdia. Està construïda amb cantoneres de
pedra desbastada formant peces rectangulars allargades i de poca
alçada, i parament de pedres de riu i pedra tant sols desbastada.
La majoria de les obertures són
petites i senzilles, amb llinda de fusta, excepte les obertures de la
planta baixa que han estat modificades. Al mur nord hi ha un cos
adossat que es podria correspondre a l'antic forn de pa.
A l'oest i nord-oest de la casa hi ha
diverses construccions actuals. Observacions: La reconversió de la
Sala com a casa de colònies ha fet modificar considerablement la
seva fesonomia, però tot i això, la seva constitució
arquitectònica sembla correspondre a una construcció d'època
moderna que podem situar com a molt pels volts del segle XVII-XVIII.
Això, però, no vol dir que no hi hagi
hagut amb anterioritat una altra edificació; més si tenim en compte
els possibles orígens de la finca, vinculats a una família
documentada a la Pobla ja des del segle XIV.
Any 1978.
Any 1978.
Any 1978.
Any 1988.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deixa el teu comentari