La Pobla es va convertir en els inicis
del segle XX en una potència industrial amb el creixement tèxtil i
sobretot amb la construcció de la fàbrica de ciment del Clot del
Moro per part de la empresa Asland. Mentre es construïa la fàbrica,
les mines de carbó del Catllaràs ja treien mineral per fer
funcionar la cimentera. L'empresa Asland veient la distància que hi
havia des de les mines al poble, li va proposar a Eusebi Güell, la
construcció d'un xalet-refugi perquè els tècnics, directius i
enginyers de les mines de la Serra del Catllaràs, tinguessin un lloc
on viure. Eusebi Güell va encarregar el projecte a Antoni Gaudí que
en aquell moment dirigia les obres del Parc Güell a Barcelona.
La construcció de l'edifici durà
gairebé dos anys (1902-1903) i va ser construït per l'empresa
"Pavimentos i Construcciones" quan construïen alhora la
fàbrica Asland i el Xalet del Clot del Moro. Es va desenvolupar en
dues fases tenint en compte les desfavorables condicions climàtiques
amb hiverns molt durs. Per aquesta raó, durant la primera fase es va
construir la estructura, els tancaments exteriors, la xemeneia
central i una part de les viseres de les finestres, la que
corresponia a la planta baixa. Posteriorment i en una segona fase, es
van completar els treballs.
DISTRIBUCIÓ del XALET.
Un dels elements més interessants de
la casa era l'escala exterior que estava situada a la façana
sud-oest (façana principal) que a més de la seva funció com a
element de comunicació entre les tres plantes de l'edifici, contenia
en el seu interior els elements següents: a la planta baixa, dues
entrades als habitatges, dos safareigs, dos banys i una carbonera. A
la planta primera, les dues entrades als habitatges, dos banys i un
traster. Es pot afirmar que aquesta escala no només complia amb la
seva funció de comunicació, sinó que a més presentava una
interessant plurifuncionalitat i contenia elements essencials per a
la vida al interior de l'edifici. A causa de l'estructura de
l'edifici, la superfície útil de cada planta s'anava reduint des de
la primera a la tercera planta.
Els apartaments disposaven de divisions
interiors, menys a la planta superior (golfes), en que cada
apartament gaudia d'una sola estada. La coberta és alhora, teulada i
façana i dins d'aquesta funció dual, les finestres poden ser
considerades com a tals o com a lluernes. Aquesta coberta estava
coronada per un carener decorada amb pedres de riu i de el seu centre
sortia una de les dues xemeneies que recollia els fums de sis estufes
situades a les tres plantes de l'edifici. L'altra xemeneia adossada a
la paret vertical de tancament esquerra del Xalet, s'utilitzava per
evacuar els fums d'una habitació de la planta baixa.
Les diferents categories i classes
socials queden reflectides en el disseny i distribució que va
realitzar Gaudí al Xalet, així a la Planta Baixa estaven ubicades
les classes socials més baixes, amb humits dormitoris, poc ventilats
i poc confortables.
A la Planta primera se situaven els
directius i enginyers amb les seves respectives famílies, aquesta
planta només té dormitoris i passadissos, sense problemes de males
olors provinents de les cuines que estaven a la planta baixa.
Aquesta planta és la que millor
aïllament té, sent la més confortable de les tres plantes del
Xalet. En les golfes, es situaven els tècnics, de classe social
mitjana en la qual havien els dormitoris, sent mes confortables que
les plantes baixes però menys que les primeres.
En l'Any 1907 el Xalet va patir les
primeres reformes, bé per millorar-lo, bé per les necessitats o bé
per les diferències de gustos però la qüestió és que es va
modificar el projecte original:
-Es va tapar tota la pedra que hi havia
a la façana de la planta baixa per un arrebossat fet de ciment
Portland de la pròpia fàbrica que feia poc que s'havia inaugurat.
-Es va variar la lleugera pendent que
tenien les viseres de les finestres (de viseres corbes passaren a
rectangulars) perdent la seva gràcia inicial.
-Es va col·locar una capa d'arrebossat
allisat a les façanes, principal i posterior.
-Les dues finestres laterals de les
façanes laterals van canviar de forma en les llindars, de ser
rectes van passar a ser corbes.
-Es construeix la 3a xemeneia al llarg
de la façana lateral dreta ja que s'instal·la una estufa a la
planta baixa.
-Es col·loca una rematada a la
xemeneia a força de teules i penell, igual que la que hi havia a la
façana lateral esquerra.
L'any 1920 les xemeneies augmenten
l'alçada i s'ha canviat la rematada, sent ara d'obra en lloc
de teula amb penell incorporada. El
aplacat de la façana posterior a la planta baixa es manté.
L'any 1932 l'empresa Asland va cedir el
"Xalet del Catllaràs" a l'Ajuntament de la Pobla.
Entre els anys 1943-1945 novament es
tenen notícies de reformes ja que es trobava en condicions precàries
a causa de la guerra civil i postguerra.
-Es va impermeabilitzar la meitat de
les façanes principal i posterior amb una capa de quitrà.
-Es va construir una quarta xemeneia.
-Es revoquen les altres meitats de les
façanes principal i posterior.
-Les viseres de les finestres passan de
rectangulars a trapezoïdals.
Després de 25 anys dels últims
canvis, l'any 1970, el Xalet va patir les reformes més dràstiques,
impactants i destructores amb relació a la imatge original. Entre
d'altres elements que van desaparèixer de l'edifici original cal
destacar:
-De 6 habitatges que van existir es va
convertir en casa de colònies.
-Desaparegué la simbòlica escala
exterior sent substituïda per una metàl·lica.
-Es va posar en tota la coberta una
imitació de pissarra artificial (cartró-pedra de color negre) que
va canviar per complet la imatge del Xalet.
-Es va deixar la xemeneia de la façana
lateral esquerra que arrencava de la planta baixa.
-Es van canviar les rematades de les
dues xemeneies per peces metàl·liques.
-A la façana lateral dreta es van
tapiar finestres i es van obrir de noves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deixa el teu comentari