No es coneixen dades relatives a aquest
pou però pot ser una construcció del segle XVIII, període en el
qual es generalitza la construcció d'aquestes estructures. Tot i la
manca de referències, hem de pensar que el pou de gel era explotat
pel monestir, ja que el seu emplaçament és a tocar del monument.
La seva situació també pot venir
donada per la proximitat al riu Arija, del qual en podien extreure
gel (es documenten casos en que es feien unes basses de poca
profunditat per tal d'ajudar a glaçar l'aigua i així poder obtenir
gel), també és habitual utilitzar neu premsada. En qualsevol cas,
els blocs de neu o gel s'empouaven protegint bé la part inferior,
les parets i les diferents capes, amb gran quantitat de palla a fi
d'aconseguir el millor aïllament possible. El transport tant a
l'hora d'empouar, com quan es desempouava i es portava al lloc de
destí final, es feia generalment a bast amb animals i molt ben
protegit amb sàrries i palla; a més si es podia es transportava de
nit. L'ús del gel sobretot era destinat a la conservació
d'aliments, però també per a usos mèdics.
Es troba situat al costat de la pista
que, una vegada travessat l'Arija, ens porta al Monestir, a sota
mateix d'aquest.
A principis dels anys 90.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deixa el teu comentari