El 1919 començá a funcionar el Cine
Llobregat, propietat d'Antoni Puigbó, conegut com a Joan de la
fonda. Més tard, la família Mas-Massana va comprar tot l'edifici de
la fonda i el cinema.
El 1933 es habilitat com a teatre.
Després de la guerra, el cine va
coneixer els seu millor moment, convertint-se en punt de trobada
d'espectadors d'arreu de la comarca.
El cinema estava ben dotat de llotges,
platea i el famós "galliner". Fou lloc d'esbarjo i festeig
dels poblatans.
En aquesta sala, a més de cinema, s'hi
feien espectacles de varietés presentats pels artistes de moda.
L'any 1954 es traspassá el Cine
Llobregat a l'Antoni Camprubí "Ton Gravat".
L'empresa formada pels senyors Palau, Pons i Palomera, que regentava la sala de projecció del Casal Catòlic, va comprar la sala d'Antoni Camprubí.
L'empresa formada pels senyors Palau, Pons i Palomera, que regentava la sala de projecció del Casal Catòlic, va comprar la sala d'Antoni Camprubí.
Les riuades de 1982 inundaren tota la
sala fent malbé el material, l'instalació eléctrica, de só i
calefacció.
Es tancá definitivament l'any 1993.
Diari La Vanguardia.
Diari La Vanguardia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deixa el teu comentari