lletras

Bloc adherit al Centre d'Estudis Lillet (CEL)

sábado, 29 de octubre de 2016

Comes

HISTORIA
 Les referències a la casa de les Comes es remunten a l'època medieval, depenia del monestir de Santa Maria de Lillet i es trobava dins de la zona coneguda com Vilacorba.
Les notícies referides a la família Comes s'inicien el 1221 quan consta Guillem de Comes, al qual els preveres Ramon de Falgars i Pere de Falgars, redimeixen i enfranqueixen a favor de l'església de Santa Maria de Lillet, a ell i a tots els seus descendents per 8 ss. Al 1266 en el testament de Berenguer de Vilacorba, trobem a Maria Comes, neboda d'aquest, i Maria, filla de Ferrer de Comes, a cadascuna li deixa 50 ss.
La primera referència directa del mas, és del 1288, en un document d'establiment del mas Comes fet pel pavorde Berenguer de Vila, i entre els que el subscriuen hi consten el caveller Guillem de Vilacorba i Guillem de Vila. El 1299 consta la venda d'unes terres al mas Comes de Vilacorba feta per Bernat de Puig. A la carta de població i franqueses de la Pobla de Lillet del 1297, s'esmenta a Jaume de Comes entre les persones que Ramon d'Urtx, senyor de Mataplana i Hug de Mataplana, reconeixen com a que "habiten i poblen "la nostra població o castellet, que està construït i edificat en el lloc de Pujol, dintre la parròquia de Santa Maria de Lillet".
En el testament del cavaller Ramon de Pinós, datat el 1313, trobem deixes a Ramon de Comes, el qual consta com a cunyat seu. El 8 de maig de 1388, un grup d'homes de la parròquia de Santa Maria de Lillet, entre els quals hi havia "Guilelmus de Comes", demanaren al bisbe de la Seu d'Urgell, que davant l'estat d'abandonament en que es trobava l'església de Sant Serni de Merolla, fós censurada i que tots els seus objectes es portessin a l'església de Santa Maria de Lillet, on inaugurarien un altar dedicat a Sant Serni. El 1415 trobem que el mas Comes de la parròquia de Lillet estava sota jurisdicció de Jaume de Vilarrasa, rector de Santa Cecília, per un benefici que aquest tenia de Santa Maria de Falgars, aquest fet comportava que els habitants del mas estiguessin considerats homes propis i solius de dit benefici amb redempció personal i de la prole; aquest fet determinà alguns problemes quan una filla es volgué casar fora, ja que el senyor volia cobrar remença; no es coneix com es resolgué del tot, però el senyor concedí absolució de remença a totes les donzelles del mas que es casessin.
El 1429, s'esmenta a un tal P. Comes com a ferrer de la Pobla. El 1440 P. Comes consta com a cònsol de la Pobla de Lillet, junt amb Guillem Morer, aquests i a altres personalitats, se'ls donà plena potestat per refer i ordenar el que fós necessari per tal de reparar les artilleries del castell de la Pobla de Lillet, davant el perill d'atac dels francesos. També al fogatge de 1497 apareix la referència a "En Comes". A més, al 1573, les Comes forma part d'un conjunt de masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes entre la família Cadell i la Riembau.
Posteriorment, en un cadastre de 1735 (el document és una còpia de 1847), s'esmenta "Casa de Francesch Tubau, dita Les Comes, consisteix en dos aposentos, afronta de llevant i demés parts ab terras del dit duenyo. És de la tercera qualitat". La casa de Comes també s'esmenta en el llistat de masies del llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32" de 1856.




No hay comentarios:

Publicar un comentario

Deixa el teu comentari