Cal Xaró és un edifici emblemàtic de
la Pobla de Lillet, tant per haver conservat les característiques
estructurals com funcionals d'origen de l'edifici. No hi ha notícies
històriques conegudes relacionades amb Cal Xaró. Pel que fa al seu
origen, les úniques referències són les inscripcions de 1750 en la
llinda de la porta principal i a la del paller. Tot i això, no es
pot descartar que ja existís amb anterioritat a aquesta data, ja que
el creixement progressiu del poble per aquest extrem de la vila va
anar sent gradual al llarg dels segles XVI i XVII, fins a partir del
segle XVIII que és quant experimentà el creixement més sobtat.
De fet aquesta data coincideix en un
moment de consolidació de la trama urbana d'aquest sector de la
Pobla de Lillet (a més de la construcció del barri de Les
Coromines), lligat a un període d'augment demogràfic important que
comportà paral·lelament un increment del nombre de vivendes
construïdes. A més, aquest creixement va estretament vinculat a
l'auge de la indústria, de la que cal destacar-ne la indústria
llanera la qual estigué molt arrelada a la Pobla de Lillet; de fet,
ja des del segle XIV està documentada la seva preeminència com a
activitat econòmica poblatana, però va ser sobretot al segle XVIII
quan aquesta adquirí un paper important dins la indústria comarcal
i fins i tot a nivell de Catalunya. Anotem aquesta dada, perquè el
topònim Cal Xaró es relaciona amb l'activitat llanera, i hi ha
informacions orals que testimonien aquest fet, si més no precisen
que era una casa molt vinculada al món de l'ovella, potser no només
pel volum de ramats que hagués tingut sinó pel treball de la llana
en alguns dels processos de tractament més immediats després
d'esquilar les ovelles.
La primera inscripció al registre de
la propietat apareix registrada com a casa amb era, paller i hort
contigu, al carrer primer de la Plana, de 2 quarteras 3 quartans i 1
picotí de sembrat de blat, equivalents a 78 àreas 13 centiareas i
una altra casa també contigua i a l'esquerra de dit hort, senyalada
amb el número 23, i té la porta d'entrar i sortir en el mateix
carrer de la Plana, seguidament aporta els límits i després
s'especifica que "se tiene el deslindado immueble en alodio de
los Excelentísimos Señores Barones de Pinós y Mataplana"
sense prestació de censos ni càrregues. Aquest registre és de José
Vaquer i Lliurat qui la posseeix per testament emès pel seu pare
Francisco Vaquer i Caballeria, comerciant de la Pobla de Lillet, en
data 27 de juliol de 1824.
La casa és de planta irregular com a
resultat del creixement de l'immoble i de la configuració de la
trama urbana, ja que en aquest indret el carrer Unió fa un gir de
quasi 90 graus, fet que es reflecteix en la façana principal que és
de dos frontis en angle. En l'edifici es distingeixen dues
estructures, que exteriorment presenten certes diferencies. D'una
banda, hi ha una gran estructura de planta més o menys rectangular
que defineix la part més gran de la superfície total de l'edifici.
Aquesta consta de planta baixa, tres plantes i golfes, amb coberta a
dos vessants i el carener disposat est-oest. L'altra estructura, està
situada a la banda nord de l'anterior, presenta menor alçada, té
una planta menys, i la coberta és de dos vessants però amb el
carener disposat perpendicular a l'altre, o sigui col·locat
nord-sud. La façana principal del conjunt, que obra al carrer de la
Unió, presenta la superfície coberta d'un arrebossat de morter de
calç.
Les obertures són senzilles, excepte
la gran portalada que és de llinda monolítica de pedra (amb una
inscripció acompanyada de la data 1750) suportada en muntants també
de pedra picada. A la planta primera hi ha un balcó corregut i un
l'altre de més petit, i a la segona algunes obertures són de balcó
ampitat, o sigui, sense voladís. Pel que fa a les façanes que obren
a l'era i al sud, també presenten la superfície arrebossada,
excepte la façana oest de l'estructura principal que ens permet
veure un paredat fet amb pedres irregulars i cantoneres de pedra
picada; en aquesta façana, la porta és d'arc rebaixat de maó
massís posat de pla i per sobre té un arc de descàrrega fet en
pedres. La resta d'obertures d'aquestes façanes són senzilles,
només cal destacar que a la façana sud hi ha una galeria a nivell
de la planta primera i alguns balcons ampitats que conserven les
baranes de fusta. A l'interior, la planta baixa presenta un passadís
o corredor que comunica les dues obertures principals de la casa, la
que dóna al carrer de la Unió i la de l'era; en aquest pas hi ha
els accessos als diferents espais d'aquesta planta i també hi ha
l'escala d'accés al pis superior. La planta primera era destinada a
vivenda, amb espais comuns i les habitacions; hi ha la gran sala amb
el terra de fusta, la capella i l'accés a la galeria i a les
habitacions principals. L'ús de la planta segona era una part
habitacions i la resta magatzem, junt amb la planta tercera i les
golfes. A l'exterior, dels diferents coberts i annexes que delimiten
l'era, cal fer esment al porxo o paller.
Es tracta d'una estructura de planta
rectangular amb coberta a dos vessants i obertures a la façana de
llevant, algunes han estat reformades, a la llinda d'una d'elles
podem llegir: "Este edicicio se izo el año 1750 i se renovo el
año 1926.v." amb una creu a cada costat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deixa el teu comentari