lletras

Bloc adherit al Centre d'Estudis Lillet (CEL)

sábado, 15 de octubre de 2016

Breu introducció

Els Jardins de Cal Artigas, també anomenats Jardins Artigas (Font de la Magnèsia pels del poble), van construir-se entre 1905 i 1906 i foren dissenyats per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí.
L'any 1905 Gaudí viatjà a la Pobla de Lillet per a construir el Xalet del Catllaràs, refugi de muntanya per als enginyers de les mines de carbó que proveïen la fàbrica de ciment Asland.
Estant al xalet del Clot del Moro, s’hi presentà un treballador de la fàbrica tèxtil de la Pobla de Lillet, la primera del curs del riu Llobregat, sol•licitant si podia rebre’n l’amo, Joan Artigas i Alart. Joan Artigas tenia molt bona relació amb Eusebi Güell i admirava l’obra que Gaudí estava fent al Park Güell.
Per això li va demanar idees per a l'enjardinament del terreny de darrere de la fàbrica, a banda i banda del riu Llobregat. I l'arquitecte li ho va prometre. A la primavera de l'any següent, 1903, Gaudí va viatjar de nou a la Pobla de Lillet, per reprendre les obres del Xalet del Catllaràs, interrompudes durant l’hivern pel clima, i per complir la promesa feta a Joan Artigas. Aquest va enviar la tartana de la fàbrica a recollir-lo a l'estació ferroviària de Ripoll i el va allotjar a casa seva, durant el parell de dies que va sojornar a la població.
Artigas tenia un terreny, prop de la casa i el riu, a la denominada Font de la Magnèsia, i aprofità per demanar a Gaudí que li donés idees per enjardinar aquest terreny. Gaudí, en agraïment per l'hospitalitat del senyor Artigas, li va fer uns croquis, conservats fins a l'incendi de la fàbrica el 1939, (aquests dibuixos van ser destruïts, amb gran part de la fàbrica Artigas, per l'Exèrcit Republicà durant la seva retirada en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), per crear un jardí naturalista, amb pedres, aigua i vegetació.
Gaudí realitzà un projecte semblant -encara que de menor escala- al del Parc Güell que aleshores construïa al barri de Gràcia de Barcelona. De la mateixa manera que al Parc Güell, Gaudí dissenyà uns jardins plenament integrats a la naturalesa, amb un conjunt de construccions de línies orgàniques que s'integren perfectament a l'entorn natural. Fins i tot es construí una gruta artificial, detall molt particular de Gaudí, que ja n'havia dissenyat una a la Cascada del Parc de la Ciutadella. Àdhuc envià a la Pobla de Lillet uns paletes que treballaven al Parc Güell. Durant dos mesos de l'any 1906, aquests paletes van treballar juntament amb altres dos paletes de la fàbrica Artigas: Joan Bonet, àlies "el Titas" i Joan Rius, conegut com "el Paleta", ajudats pel manobre Ramon Serrats Pujals.
Les obres s'acabaren cap a l'any 1910.
Gaudí dissenyà un jardí pensat per al passeig, amb un recorregut establert en el que destaquen diversos llocs d'interès:
-La Glorieta, situada al lloc més alt i que exerceix de mirador.
-La Cova, on Gaudí utilitzà arcs catenaris, un dels seus més habituals elements constructius. Una cova artificial com les del Park Güell per protegir la Font de la Magnèsia, la deu d'aigua medicinal que dóna nom al jardí. La gruta mesura 6 x 2 m. i té bancs per asseure's i dues finestres per contemplar el Llobregat.
-El berenador, al costat del pont dels Arcs .
-El pont dels Arcs, en el qual hi trobem, a banda i banda, dues figures humanes (masculina i femenina).
Destaquen tanmateix les figures en forma de serps enroscades situades al camí de la Glorieta, fetes de conglomerat.
Com a tantes altres de les seves obres, Gaudí afegí als Jardins Artigas uns símbols cristians; en aquest cas es tracta dels símbols dels quatre evangelistes repartits al llarg del parc. Aquestes quatre imatges estan situades en forma que reprodueixen una creu:
A la Cascada, l'àngel de Sant Mateu (actualment desaparegut). La Cascada està feta amb pedres col·locades en forma del típic "trencadís" gaudinià, i una decoració de motius vegetals feta amb ferro revestit de ciment.
Al Pont d'Arc Coix (que creua el riu Llobregat), l'àguila de Sant Joan.
A la Pèrgola, el lleó de Sant Marc.
I a la Font del Bou (a la que dóna nom) el bou de Sant Lluc.
En la dècada de 1950, la família Artigas es va traslladar a Barcelona i el jardí va quedar abandonat i passà desapercebut als investigadors gaudinians.
Fins a l'any 1971, quan es publicà un article que en confirmava l'autoria de Gaudí. Els treballs d'investigació van anar a càrrec de la Càtedra Gaudí, l'Escola Superior d'Arquitectura i la UPC. 
El 6 de juliol de l’any 1.992 s’inicià la primera gran restauració sota la supervisió de la Càtedra Gaudí , a través d’un projecte pensat per actuar en la totalitat de la superfície que ocupa els jardins. En la primera fase, a partir del mateix estiu del 1992, es va actuar en el reforç de l’estructura del pont d’arc de volta d’escala, en algunes baranes que imiten troncs, es realitzaren diverses proves, i es treballà en tota la part superior del jardins inclosa la glorieta, i després, la part lateral de la font de la cascada. Dos anys més tard es va continuar amb el reforç dels pilars del pont dels Arcs, després es restaurà la part superior del pont i es referen totes les escultures dels jardins.
Les darreres actuacions han consistit en dotar d’espais destinats a serveis per als visitants, com sanitaris i un espai de recepció dels visitants, i de venda d’entrades i records.
 Els Jardins Artigas són de titularitat privada, però estan cedits a l’Ajuntament, qui els gestiona a més d’encarregar-se de les obres de recuperació i restauració, així com del manteniment habitual dels jardins, de les instal·lacions i serveis, així com de la dotació de la infraestructura necessària per a fer-los visitables. Les tasques de gestió de les visites i del servei de guies, així com la recepció i informació dels visitants.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Deixa el teu comentari