HISTORIA
La primera referència al nom de
Ardericó és en un document del 1100, on apareix entre molts dels
firmans un tal "Ramon Guitart d'Arderico".
Ja al 1227, consta Maria, filla d'Arnau
Ermengol d'Ardaricó, de la parròquia de la Pobla de Lillet, la qual
es casà amb Pere, fill de Bernat de Soler, del mas Soler de la
parròquia de Santa Maria de Guardiolans (Vilada).
Del 1332 data un document on s'expressa
el prejudici que causarà una devesa que havia fet Arnau Domingo al
lloc del Solà, en la Llena de Salvaterra, als homes de Montclús,
Ardericó, Arderiu i Junyent, els quals tenien una concessió
anterior atorgada; el senyor de Mataplana va haver de revocar la nova
devesa d'Arnau Domingo.
Al 1371 consta que el noble Ramon Roger
de Pallars, senyor de Mataplana, fill d'Hug de Mataplana, comte de
Pallars i senyor de Cervelló, la seva muller Sibil·la, i el fill
Hug de Pallars, de comú acord havien venut a Ramon de Castelló, de
Puig Çacalavera, els rèdits d'Ardericó i de Les Sois; en el
document es reclamaven aquests drets a Jaume Roger de Pallars.
Ardericó consta el 1573 com una de les
masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que
van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el
monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la
Riembau.
Al 1856, en el llibre "Registro de
las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra.
nº63.1856 nº 32", apareix la casa d'Ardericó, consta com a
propietari José Orriols.
Any 1989.
Any 1989.
LA TRUMFERA
És habitual a les àrees de muntanya
que les masies comptin amb diverses trumferes per tal de poder
emmagatzemar i guardar els trumfos. Les característiques d'aquestes
estructures faciliten la conservació de les patates.
Aquesta trumfera es localitza a uns
pocs centenars de metres de la casa d'Ardericó, al costat d'antics
camps de conreu. Està construïda en una zona amb un desnivell suau.
L'accés principal és pel costat est, on hi ha la façana feta de
pedres desbastades de mides diverses i formes irregulars; l'obertura
d'accés és emmarcada amb muntants de pedres més ben tallades i per
llinda un gran bloc de pedra.
La resta de l'estructura exterior és
un gran túmul de terra i vegetació que cobreix la construcció, i a
la part superior una altra petita obertura, avui coberta amb teules.
L'interior és de planta rectangular, amb el paviment de terra, i
coberta amb volta de canó. Les parets i el conjunt de la volta és
fet amb pedres desbastades amb morter de calç molt argilós.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deixa el teu comentari