lletras

Bloc adherit al Centre d'Estudis Lillet (CEL)

sábado, 29 de octubre de 2016

Ardericó

HISTORIA
 La primera referència al nom de Ardericó és en un document del 1100, on apareix entre molts dels firmans un tal "Ramon Guitart d'Arderico".
Ja al 1227, consta Maria, filla d'Arnau Ermengol d'Ardaricó, de la parròquia de la Pobla de Lillet, la qual es casà amb Pere, fill de Bernat de Soler, del mas Soler de la parròquia de Santa Maria de Guardiolans (Vilada).
Del 1332 data un document on s'expressa el prejudici que causarà una devesa que havia fet Arnau Domingo al lloc del Solà, en la Llena de Salvaterra, als homes de Montclús, Ardericó, Arderiu i Junyent, els quals tenien una concessió anterior atorgada; el senyor de Mataplana va haver de revocar la nova devesa d'Arnau Domingo.
Al 1371 consta que el noble Ramon Roger de Pallars, senyor de Mataplana, fill d'Hug de Mataplana, comte de Pallars i senyor de Cervelló, la seva muller Sibil·la, i el fill Hug de Pallars, de comú acord havien venut a Ramon de Castelló, de Puig Çacalavera, els rèdits d'Ardericó i de Les Sois; en el document es reclamaven aquests drets a Jaume Roger de Pallars.
Ardericó consta el 1573 com una de les masades de la parròquia del monestir de Santa Maria de Lillet que van haver de col·laborar en la reparació de l'església i el monestir arran de les bregues tingudes ente la família Cadell i la Riembau.
Al 1856, en el llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32", apareix la casa d'Ardericó, consta com a propietari José Orriols.






LA TRUMFERA
És habitual a les àrees de muntanya que les masies comptin amb diverses trumferes per tal de poder emmagatzemar i guardar els trumfos. Les característiques d'aquestes estructures faciliten la conservació de les patates.
Aquesta trumfera es localitza a uns pocs centenars de metres de la casa d'Ardericó, al costat d'antics camps de conreu. Està construïda en una zona amb un desnivell suau. L'accés principal és pel costat est, on hi ha la façana feta de pedres desbastades de mides diverses i formes irregulars; l'obertura d'accés és emmarcada amb muntants de pedres més ben tallades i per llinda un gran bloc de pedra.
La resta de l'estructura exterior és un gran túmul de terra i vegetació que cobreix la construcció, i a la part superior una altra petita obertura, avui coberta amb teules. L'interior és de planta rectangular, amb el paviment de terra, i coberta amb volta de canó. Les parets i el conjunt de la volta és fet amb pedres desbastades amb morter de calç molt argilós.



No hay comentarios:

Publicar un comentario

Deixa el teu comentari