lletras

Bloc adherit al Centre d'Estudis Lillet (CEL)

lunes, 30 de mayo de 2016

El sant Crist de Ventaiola

El Sant Crist de Ventaiola

En temps de la guerra, a la casa de Ventaiola, es donava aixopluc a tots els soldats o civils que ho necessitessin. El Joan Canal Torner i la seva dona Lourdes Escarré Altarriba ajudaven a tots, fossin del bàndol que fossin.

Els oferien allotjament al paller; un plat de menjar (bàsicament, farinetes de blat de moro amanides amb suc de cansalada) i, si es donava el cas, fins i tot els proporcionaven assistència sanitària, sobretot guarint peus nafrats. Com apòsits feien servir llençols tallats en tires per fer benes. Amb això i algun ungüent casolà d'herbes medicinals fet per la Lourdes intentaven curar-los.

Un d'aquests soldats va estar molts dies malalt, amb la lògica preocupació del matrimoni, tement per la seva vida i el problema que els podria comportar que aquest noi es morís a Ventaiola.

Per sort, es va refer i va poder continuar el seu camí. Abans de marxar, però, els va demanar una estampeta del Sant Crist del Monestir.

Passat el temps, un cop acabada la guerra, la sorpresa va ser quan van rebre un paquet en el qual hi havia aquesta petita joia. També una carta d'agraïment per haver-li salvat la vida en circumstàncies tan adverses. Sembla ser que el jove era aficionat a l'escultura.

Una bonica història de temps tristos.
Les mesures son de 50 cm. d'alt per 34 cm. d'ample.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Deixa el teu comentari