El Monestir de Santa Maria

L'antiga canònica de Santa Maria de Lillet està emplaçada a prop del Castell de Lillet, i a pocs metres de la petita església de Sant Miquel; aquest conjunt d'edificis conformaven el nucli antic de la Pobla de Lillet, i Santa Maria era la parròquia principal, d'abans de la fundació de la nova vila a finals del segle XIII. La primera referència documental, és l'acta de consagració de la mateixa església de Sta. Maria de Lillet, que data del 833, dedicant-la a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan. Es tracta d'un dels documents més antics de Catalunya i una de les primeres actes de consagració conservades. Tot i això sembla que els orígens són més antics, ja que en la seva construcció s'aprofitaren estructures anteriors. Al segle XI, ja consta una comunitat de monjos i laics que conformaren una canònica sota la regla agustiniana que consta plenament definida al 1086. Any en que també el comte Guillem de Cerdanya atorgà certs privilegis al monestir i permetia la construcció de cases i cel·les. Poc després, a l'any 1100, el bisbe Ot de la Seu d'Urgell fundà una confraria al monestir de Santa Maria de Lillet, amb la intenció de fixar-hi la vida regular, i com a focus d'espiritualitat a la Vall de Lillet i al Comtat de Cerdanya; la confraria era formada per clergues i laics. Des del 1.102 el monestir començà a fer compres i a rebre donacions de béns immobles a la Vall de Lillet. Els senyors del castell de Lillet actuaren sempre com a protectors del monestir, fent-los donacions en diverses ocasions. Durant el segle XII i XIII es fa palès el prestigi i riquesa del monestir, que rep contínuament nous membres i ajuda econòmicament de diverses famílies de la vall; a més de l'establiment de pagesos a les diverses propietats del monestir. L'església continuà essent parroquial, ja que així consta en la visita del deganat de Berga l'any 1.356, malgrat la pèrdua de feligresos que passaren a celebrar el culte a la nova església parroquial de Sant Antoni (inicialment era d'ús privat). De fet la concessió la carta de franqueses de la Pobla de Lillet (any 1297), per tal de crear i fixar un nucli de població al lloc anomenat el Pujol, al costat de l'aiguabarreig del riu Arija amb Llobregat, indret on es va construir el palau dels senyors de Mataplana i l'església de Sant Antoni, anà en prejudici de l'antic nucli de la Pobla organitzat entorn el Castell de Lillet i l'església parroquial de Santa Maria. Malgrat això, la vida monàstica continuà plenament activa, i al llarg del segle XIV es van fer reformes a les dependències monacals i a l'església, que es consagrà de nou el 1.397. Les reformes continuaren durant el segle XVI per pal.liar les destrosses ocasionades pel terratrèmol del segle XV, però la importància de la canònica disminuí. L'any 1.592 la canònica fou secularitzada. L'església del conjunt monacal va rebre importants reformes durant el segle XVIII, que li donaren un caire barroc. L'església va continuar estant regentada per diferents pabordes fins a finals del segle XIX, data fins la qual va constar com a parròquia titular. Al 1936, durant la Guerra Civil, es produí un incendi que provocà l'abandonament definitiu de l'espai. Viquipèdia Finals del s.XIX Any 1914. Any 1920. Finals dels anys 70. Any 1979. El conjunt monacal de Sta. Maria de Lillet es caracteritza per la tipologia típica dels edificis monàstics medievals, tot i que les transformacions que ha patit el recinte al llarg de la història dificulten molt la seva lectura. Conserva diversos elements, com l'església, el claustre i les dependències monacals. Al costat de migjorn del conjunt hi ha l'església, és de planta de creu llatina, d'una sola nau (s.XI), amb un ampli transsepte a llevant, un absis central semicircular i una absidiola a tramuntana. Presenta moltes fases constructives, visible en la gran varietat d'acabat dels seus murs; en general, els paraments més antics són de carreus posats en filades regulars.La resta de murs, de cronologies més tardanes, mostren aparells menys regulars. L'edifici presenta poques obertures, i molt reformades; els absis tenen senzilles i petites finestres d'una sola esqueixada. Al mur de ponent es conserven restes d'arcuacions llombardes de la construcció del segle XI. Any 1929. Any 1940. A principis del segle XX. Any 1915. Any 1918. Any 1985. Finals dels anys 80. Any 1982. Any 1982. Principis dels anys 90. ELS ABSIDS Als absis (s. XII-XIII) l'aparell és més regular, format per carreus ben tallats i polits, disposats a trencajunt (la part baixa és més irregular). Any 1979. Finals dels anys 80. Any 1997. Any 1997. Any 2017. Any 2019. Any 2019. LA PORTALADA La porta original d'entrada fou substituïda en època gòtica per un nou portal, situat a ponent; potser arran de la nova consagració de l'església, el 1.397. La portalada està formada per arquivoltes apuntades que descansen sobre capitells amb relleus tallats. Any 1975. Any 1982. Finals dels anys 80. Finals dels anys 80. Finals dels anys 80. LES FIGURES Els capitells són ornamentats amb figures humanes hieràtiques, i les impostes amb formes geomètriques i vegetals. Poden ser elements reaprofitats de la portalada romànica. Any 1982. Treballs de consolidació. Any 2020. Any 2021. ENTRADA NEOCLÀSSICA A ponent trobem una altra entrada, d'estil neoclàssic, amb la inscripció 1.742, i coronada amb un rosetó. L'ALTAR MAJOR L'altar major es trobava al mig del presbiteri, separat de la paret. Seguint la corvatura de l'absis i adossat a la paret, pels costats i darrera l'altar, hi havia un banc de fusta treballada per als components del cor monacal. A la part dreta de l'altar major i havia l'altar de la "Santa Majestat". els altres quatre altars es trobaven repartits pel temple i eren dedicats a Sant Isidre; a l'arcàngel Sant Gabriel, trepitjant un drac d'infernal figura (veure foto) i que tenia la llengua movible; a Sant Pere i a Sant Joan Baptista. Penjat a la paret hi havia un gran quadre , pintat a l'oli sobre tela, de la Verge del Remei. A la intersecció entre el transsepte i la nau hi havia hagut una cúpula amb decoració classicitzant, resultat de les reformes del s.XVIII; les trompes de suport descansen sobre pilars i columnes de secció semicircular adossades als dits pilars i amb capitells d'estil corinti. El transsepte mostra un cos marcadament més llarg pel costat nord, aquest és cobert per volta lleugerament apuntada; per contra, l'ala del costat sud és amb volta d'arc de mig punt rebaixat. L'absis central és cobert amb volta d'un quart d'esfera, feta amb un aparell de carreus molt regulars, i la coberta de l'absidiola és del mateix tipus però fet amb lloses. A l'extrem dels peus de la nau, per sobre l'entrada barroca, hi ha les piques baptismals i per sobre el cor. Als murs de la nau i del transsepte hi ha diverses "capelles" o fornícules, rebaixades en el mateix mur. Els paraments mostren restes de pintures. Any 1918. Any 1912. Any 1912. Any 1912. Any 1912. LA NAU DE L'ESGLÈSIA L'esglèsia és coberta amb volta de canó, sembla que no és l'original, sinó que arran dels terratrèmols del segle XV s'hagué de substituir. Any 1960. Finals dels anys 70. Any 1975. Any 1975. Any 1975. Finals dels anys 70. Finals dels anys 70. Al paviment de la nau s'hi podem observar un parell de lloses de sepultures. EL CAMPANAR  Cap a finals del s.XIX el campanar estava situat en una altre ubicació, a sobre la portalada gòtica. El campanar (desaparegut). El campanar (desaparegut). El campanar (desaparegut). El campanar (desaparegut). El campanar (desaparegut). EL CLAUSTRE El claustre està emplaçat al sud de l'església, en una posició central respecte tot el conjunt monacal. És de petites dimensions, i de difícil datació, tot i que és posterior a la construcció de l'església; alguns autors l'han datat al segle XV. És de planta quadrada, i té dos pisos. Al pis inferior té quatre arcs de mig punt a cada costat de galeria, sostinguts per gruixuts pilars, sense capitells. El pis superior presenta unes arcades molt baixes, que no segueixen la simetria dels arcs inferiors. Al centre del claustre hi ha la boca d'una cisterna de recollida d'aigües pluvials. Diversos arcs de mig punt enllacen el claustre amb les dependències monàstiques. Els cossos que emmarquen les galeries són de diferents amplades i no del tot paral·lels. Les dependències monacals estan situades al sud de l'església, i disposades al voltant del claustre (costats est, sud i oest); daten de diferents èpoques entre el segle XI i XV, i altres actuacions més modernes. Entre els diferents espais s'hi distribuïen les cambres, rebosts, cellers, espais dedicats al bestiar i magatzems, i altres dependències. Ha sofert nombrosos canvis i reformes, testimoniats en diferents elements arquitectònics, i en els diferents acabats dels seus murs. Any 1918. El Dr. Filiberto Cisneros. Crist de pedra. Any 1918.  Any 1975. Any 1975. Any 1982. Any 1982.  Finals dels anys 80.   Finals dels anys 80.   Finals dels anys 80.   Finals dels anys 80.   Finals dels anys 80.  Finals dels anys 80. Destaca una sala rectangular que conserva restes d'opus spicatum, corresponents a les fases més antigues del conjunt monacal. El cementiri estava situat a redós de l'església, pel costat de tramuntana, i consistia en un fossar general on eren enterrades les gents de la vall de Lillet, amb algunes sepultures en llocs privilegiats, com ho demostren els testaments de diversos nobles que, des del segle XIII en endavant, hi volien ser enterrats. Entre els anys 1925 i 1930 encara s'hi havien celebrat enterraments de gent de la vall. Finals dels anys 70. LA MASIA I L'ERA Annexes al complex hi ha un mas i edificis complementaris de factura moderna i ús agrícola. Any 2004.