La Companyia Asland va ser pròpietaria de gran nombre de
mines a la serra del Catllaràs. L'empresa va adquirir diverses mines
al 1901 arran de la construcció de la fàbrica de ciment del Clot
del Moro, a Castellar de N'Hug (molt a prop del límit amb la Pobla
de Lillet). De fet l'existència d'aquest mineral, a més de la pedra
calcària i l'aigua del Llobregat, van ser els factors que van
determinar la construcció de la citada fàbrica en l'indret
escollit.
El carbó era un material bàsic per
fer funcionar la fàbrica, ja que es necessitava un material d'alt
poder calòric pels forns on es feia la cuita de la pedra calcària
per acabar sent transformada en ciment.
Les mines:
La mina d'Arderiu té la
bocamina a peu de la pista que porta a la masia (avui refugi)
d'Ardericó. Es tracta d'una petita obertura, des de la qual podem
veure un tram de galeria que al fons fa un gir, tota la part visible
és feta amb volta de canó de ciment encofrat. Avui dia presenta la
superfície del paviment amb gran quantitat de terra i material que
s'hi anat escolat i també plena d'aigua.
|
A uns metres per sobre de la mina
trobem l'estructura del pou, es tracta d'un pou de planta circular
que sobresurt per sobre del nivell del sòl, és de diàmetre
considerable; avui dia està cobert per una reixa per evitar
accidents però que ens permet veure l'interior. Pel costat oest,
l'estructura del pou hi té una obertura d'accés (per la qual es
devien treure els cabassos del mineral), avui dia també tapiada; i
pel costat oposat un petit dipòsit adossat i de planta quadrangular.
Pel seu voltant hi ha restes d'altres murs.
L'activitat al pou consta entre els
anys 1906 i 1917,el qual posteriorment comunicaren amb la bocamina
iniciada el 1908. El carbó es pujava pel pou dins una gran cabassa i
amb l'ajuda d'una corriola, després per mitjà de vagonetes es
portava cap un dipòsit, i d'aquí era transportat cap a l'estació
del telefèric general, el cable.
D'aquesta mina en veiem la
bocamina, excavada directament a la roca; mirant cap l'interior
s'observa força llargada de galeria, tot i que en desconeixem la
llargada. Actualment mostra poca alçada ja que es troba parcialment
plena de terra que s'hi va escolant i aigua. A l'exterior, pel seu
voltant s'hi veuen escasses restes de murs.
Es tracta d'una mina que va obrir
Asland l'any 1911, i que va clausurar el 1922 junt amb la resta
d'explotacions mineres que tenia el Catllaràs.
La bocamina està molt ben conservada,
és una de les més grans; la part exterior i un curt tram inicial és
fet amb volta de canó encofrada feta de ciment, la resta és la
pedra picada. Actualment es poden recórrer bastants metres de
galeria fins arribar als primers despreniments. A l'exterior, cap al
costat est de la bocamina, es conserven diverses restes de murs de
les edificacions annexes de la mina (tallers, magatzems,...). Uns
metres més enllà, també en sentit est, trobem una gran base o
pilar, segurament de suport del telefèric. De fet el telefèric
general està situat a no massa distància per sobre d'aquesta mina.
No es coneix amb exactitud com es realitzava el transport del carbó;
es creu que inicialment potser era a bast amb animals. La situació
de la mina, a tocar del trajecte del telefèric, fa pensar que és
probable que s'aprofités aquesta important infraestructura per
fer-ne el transport.
Aquesta és una de les darreres mines
que va obrir l'empresa Asland al Catllaràs. L'explotació va ser
entre els anys 1915-1922, de fet arran de l'esclat de la primera
Guerra Mundial Asland va reactivar i ampliar les explotacions mineres
que l'empresa posseïa a la serra del Catllaràs. L'inici de la
guerra va provocar un encariment considerable del mineral
d'exportació, fet que va afavorir les explotacions del país.
Es tracta d'una mina de la qual en
veiem la bocamina i la part inicial de la galeria, en desconeixem la
llargada i si consta de més d'una galeria; ha de ser però, de
llargada considerable ja que és una de les mines de les quals es va
extreure més carbó. La boca de la mina és un forat picat a la roca
amb unes dimensions aproximades de dos metres d'ampla per dos metres
d'alçada. Avui dia encara podem veure al terra de la galeria
travessers de fusta per on circulaven les vagonetes. A l'exterior de
la mina, cap al costat est podem veure-hi restes de diferents
construccions, bàsicament uns pilars fets de formigó encofrat, i al
davant una construcció de planta quadrangular i alçada
considerable, bastida amb pedra i ciment, és una gran sitja o
dipòsit, consta de dos nivells. El nivell superior és un gran
receptacle on s'hi abocaria el carbó, que sembla hi arribaria amb
vagonetes que des de l'interior de la galeria arribarien aquí a
través d'una via que el seu últim tram estaria recolzat sobre
pilars, damunt dels quals hi hauria una passarel·la; el nivell
inferior és cobert amb volta encofrada amb una obertura al centre
per on es carregaria el carbó a les vagonetes d'un cable o
telefèric. A partir d'aquí el telefèric portava el carbó cap a la
mina del Teixó, des d'on a través d'un complex recorregut en que el
carbó tornava a entrar en galeria tot passant per diversos trams
(galeria, via exterior, telefèric, pou, galeria, pou, via exterior,
telefèric) per acabar arribant a l'estació del telefèric general,
el cable, des d'on es transportava a l'estació de ferrocarril de
l'empalme del tren de Guardiola a la Pobla,.
La mina del Moreno forma part del
conjunt de mines del Catllaràs que foren explotades per Asland S.A.,
en concret aquesta s'hi va extreure mineral des del 1908 fins al
1920.
El lloc del pou queda situat
per sobre de la mina del Moreno, de fet estaven comunicats per un
telefèric. A l'indret del pou hi trobem restes de
diferents infraestructures totes elles molt amagades enmig de la
vegetació. Destaca l'estructura del pou (de profunditat important),
avui està cobert amb una volta de pedra i ciment per tal d'evitar
accidents, tot i que hi ha un forat. A pocs metres hi ha els
basaments d'altres construccions.
El pou del Moreno era propietat de
l'empresa Asland S.A, companyia que el va explotar entre els anys
1906 i 1920.
Xemeneia prop del Pou del Moreno
La xemeneia es feta de maó massís, és
troncopiramidal , fa uns 11 metres d'alcada, el fust és de secció
quadrangular i redueix l'amplada de manera esglaonada a mesura que
guanya alçada; el darrer tram és fet amb un totxo diferent a la
resta. Es va construir el 1908. Encara podem veure un parell de bases
del telefèric que comunicava aquest indret amb la mina del Moreno,
una està situada al costat mateix de la majoria de restes, i l'altra
a uns 35-40 metres. La xemeneia era la sortida de fums d'un màquina
de vapor que feia anar el telefèric, podria ser també que
s'utilitzés en el pou, per baixar i pujar el mineral.
 |
| Any 2021. |
Any 2021.
La mina del Teixó està
formada per diverses restes que es distribueixen en diferents
indrets. Situats en una mateixa cota i separats per un rec, en el
qual hi ha un pontet fet a l'època de l'explotació minera, de fet
hi passaven les vagonetes, trobem restes a costat i costat. A l'est
hi ha la bocamina, formada per una gran obertura feta amb volta de
canó de ciment i pedra tot encofrat, la volta s'allarga uns metres
cap a l'interior de la galeria, després la resta és la mateixa roca
picada formant també volta. Es pot entrar bastants metres cap a
l'interior però en desconeixem la llargada.
En aquesta zona, a l'exterior hi ha les
restes d'un mur en un costat de la plaça del davant de la bocamina.
A l'altra costat del torrent hi ha vestigis de diferents
construccions, una caseta pel transformador, restes de tallers i
magatzems, un gran dipòsit, i uns metres més enllà el que sembla
era un polvorí, a més d'altres murs de menor entitat i d'utilitat
desconeguda. Com la majoria de mines la gran quantitat de vegetació
ha anat amagant les diferents construccions i avui dia són de
difícil localització i identificació.
Aquesta mina consta com una de les més
complexes del conjunt de mines existents al Catllaràs. A grans
trets, un cop el carbó sortia de la mina del teixó era transportat
per vagonetes, que circulaven sobre rails, cap un telefèric que el
portava fins al costat de la mina de Font Freda, on també es
recollia el carbó d'aquesta; tornava a entrar a l'interior d'una
galeria amb vagonetes de via de 60 mm, per després tornar a sortir a
la superfície a través d'un pou (es podria correspondre al pou que
hi ha al lloc conegut com la sala de màquines) i des d'aquí era
novament transportat amb vagonetes sobre rails cap a la Roca de la
Lluna, on un altre telefèric el transportava fins al telefèric
general (el cable) que ja constituïa el darrer i més llarg tram de
telefèric que transportava el mineral fins l'estació de l'Empalme.
El telefèric del Teixó el van
construir el 1910, i tenia una longitud de 200 m. i permetia salvar
un desnivell de 65 metres; i el de la Roca de la Lluna fou construït
el 1912, de longitud feia 600 metres i de desnivell de 180 metres.
Observacions: Aquesta mina va ser una
de les més importants del Catllaràs, tant per la durada d'anys
d'explotació, per les tonelades de carbó extretes i per les pròpies
particularitats, convertint-la en una de les poques mines a les quals
es podia accedir per una boca i sortir per una altra, fet degut a la
comunicació d'aquesta mina amb la del cable. A pocs metres per sota
la bocamina i poc més cap a l'est hi ha les restes de la casa del
Teixó.
Els primers anys d'explotació
d'aquesta mina van ser de la mà d'Antoni Planas i Oliver, qui va
iniciar l'extracció de carbó l'any 1900. Al 1904 va passà a mans
de l'empresa Asland, que hi va tenir activitat fins al 1922.
Edificis al costat de la Mina del Teixó
 |
| Josep Montraveta a l'entrada de la mina, (segon per la dreta). |
La mina "Concepción"
presenta escasses restes visibles. Està situada a tocar d'un
torrent, a un costat podem veure el lloc de la boca mina, avui
ensorrada; l'única traça és la terra negra amb restes de carbó,
restes d'un mur lateral de pedra, i una biga que devia formar part de
l'estructura de fusta de suport de la galeria, o un travesser de la
via. A l'altre costat del torrent hi ha vestigis d'una petita
construcció, probablement alguna mena de magatzem.
Aquesta mina es va explotar després
d'acabada la Guerra Civil, entre els anys 1940 i 1945, per part del
senyor Joan Fábregas i Artigas, de la Pobla de Lillet, posteriorment
va fer una societat amb el senyor Josep Obradors i Riu de Puig-Reig i
amb d'altres persones. Consta que hi van arribar a treballar unes 15
persones i que la galeria tenia una llargada d'uns 150 metres. Havien
construït un dipòsit de fusta per tal d'emmagatzemar el carbó, des
de la galeria fins al dipòsit era transportat amb vagoneta.
Posteriorment es traspassava amb el mineral en un camió que baixava
el carbó cap a Sant Julià de Cerdanyola, per la carretera que
havien obert per la font de Fontanals.
| |
  |
Al lloc on hi havia la mina del Cisquetó, avui dia pràcticament no hi queden restes visibles. A
tocar del torrent podem veure un gran clot on el terreny ha cedit, és
on hi havia la boca de la mina. Aquesta era una mina feta amb
travessers de fusta, no excavada a la roca ferma, fet que amb el pas
del temps ha afavorit el seu ensorrament.
Sembla que era una mina d'explotació
força superficial, la galeria no baixava a molta profunditat, en van
obrir uns 200 metres. Al torrent hi havia una passarel·la de fusta
que permetia creuar el rec, a l'altra banda del qual sortia el camí
pel qual baixaven el carbó, pel cantó de Sant Julià de Cerdanyola.
El propietari de l'explotació era Josep Anfruns, de Guardiola de
Berguedà, conegut com el "Cisquetó", i es va explotar
entre el 1950 i el 1951. A la mina hi van treballar quatre persones,
el mateix propietari junt amb Lluís Casas, Eudald Espel i Pere
Janer.
A l'indret on hi havia la mina del
Rotllan podem veure-hi escasses restes. Al lloc de la boca de la
mina, tant sols hi ha un clot. Al costat podem veure un altre clot
amb restes de murs de pedra, segons sembla un petit magatzem o
cobert. A l'esplanada del davant, un munt de fustes i restes d'un
basament de pedra, es tractava d'una construcció destinada a
magatzem i aixopluc.
Aquesta mina era propietat de Josep
Rotllan i Casals i d'Agustí Barral i Casanova, va tenir un volum
d'explotació petit, s'hi va treballar entre el 1942 i el 1943, i
consta que hi treballaven tres persones i que en van treure dos
camions de carbó. Posteriorment, van estar explotant el bosc, sembla
que la fusta era destinada a la fàbrica de paper del Barral.
La mina del Xalet quedava
situada molt a prop d'aquest edifici, actualment no es conserva la
bocamina, en el seu lloc tant sols hi podem veure un gran clot, on el
terreny va cedir. Pel voltant es conserven restes escasses d'algun
mur probablement d'algun edifici complementari, com un taller o
magatzem.
Bocamina del Cable
El gran nombre de vestigis dóna
testimoni de la importància d''aquesta mina i sobretot del
telefèric, dins el conjunt de les mines del Catllaràs. Just per
sota la pista que porta al Xalet del Catllaràs, a molt poca
distància, trobem un petit túnel excavat a la roca, picat en forma
de volta; era utilitzat pel pas de persones i animals de bast. Per
sota s'inicia una explanada al llarg de la qual, i per sota
d'aquesta, es localitzen alguns edificis en procés d'enrunament, i
gran quantitat de restes de murs i pilars de diferents construccions;
aquest conjunt de restes conformaven tallers, sembla que algun
edifici podria ser vivenda, i grans magatzems on dipositar el carbó.
El "Cable"
La manca d'un transport estable va
comportar la construcció d'un important sistema de telefèric per
l'empresa Carsten & Fabian (que junt amb la construcció del
ferrocarril de Guardiola de Berguedà a Castellar de N'Hug) fés
rendible les explotacions mineres del Catllaràs. Aquestes van ser
explotades fins a principis del 1922.
El carbó que sortia d'aquestes
explotacions era transportat amb telefèric fins a l'estació de
l'Empalme, aquí era emmagatzemat en uns altres dipòsits per
finalment ser traspassat a les vagonetes del tren i empendre la
darrera fase de transport cap a la fàbrica de ciment del Clot del
Moro, propietat de Asland (Compañía General de Asfaltos y Portland,
S.A.).
El telefèric general, conegut com el
cable, es va posar en servei el 1907; el telefèric del Teixó, fou
construït l'any 1910 i finalment el telefèric de la Roca de la
Lluna a l'any 1912.
Aquestes infraestructures junt amb
trams de ferrocarril industrial (de circulació per l'interior de les
galeries i altres d'exteriors) van permetre que totes o quasi totes
les mines que Asland explotava al Catllaràs estiguessin comunicades.
A la zona de la bocamina del cable s'hi
localitzen gran quantitat de restes, molt amagades per la vegetació.
La gran majoria d'aquestes restes
tenen relació amb el telefèric general. Arran de la construcció
d'aquest telefèric, el carbó extret a les mines del Catllaràs era
portat aquí amb animals a bast, i posteriorment, una gran part hi
arribava a través dels altres telefèrics que es construïren més
tard. Aquest telefèric tenia una longitud de 2.013 metres i un
desnivell de 444 m.; comunicava amb l'estació de l'Empalme (o
"Apartadero") del ferrocarril de Guardiola de Berguedà a
la Pobla de Lillet.
Any 1910.
Entre 1900-1910.
El cable passant per sota
el pont de la Mineta.
Inici del Cable.
Inici del Cable.
L'Empalme (o Apartadero)
En aquest indret avui dia encara s'hi
conserven diverses restes, entre les quals, part de l'estructura
d'uns grans dipòsits per emmagatzemar el carbó i quatre pilars (que
suportaven una estructura de fusta col·locada per evitar la caiguda
de carbó sobre la carretera que hi circulava per sota). Aquí, el
carbó s'emmagatzemava en grans dipòsits d'on seria traspassat a les
vagonetes del ferrocarril que el portaria fins la fàbrica del Clot
del Moro. El telefèric era del tipus bicable, o sigui que comptava
amb un cable carril i un cable tractor, que descansaven sobre torres
metàl.liques. Funcionava pel sistema automotor, les vagonetes que
baixaven plenes feien pujar, pel propi pes, les buides; comptava però
amb un fre de cinta controlat per un treballador que en regulava la
velocitat. Les vagonetes eren del tipus bolcador, amb un truck de
dues rodes a la part superior.
Any 1910.
Any 1995.
Altres instalacions i edificis.
Entre 1900-1910.
Entre 1900 i 1910.
Miners
Grup de miners.
Grup de miners. anys 20.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deixa el teu comentari